Adopció a la Xina

Parc natural de Jiuzhaigou (Sichuan)

2010-07-02T04:12:00.000-07:00

El parc natural de Jiuzhaigou, amb una superfície de 620 quilòmetres quadrats, s'ubica a la perfectura autònoma de les ètnies tibetana i Qiang d'Aba, de la província de Sichuan, a més de 400 quilòmetres de Chengdu, capital de la província. El nom xinès de "Jiuzhaigou" té l'origen en els nou pobles tibetans dispersats al llarg de 60 quilòmetres a la zona muntanyosa. Cap persona que hagi viatjat a Jiuzhaigou negarà l'atractiu extraordinari de la seva bellesa. Alguns diuen que es tracta d'un paradís pur, misteriós, silenciós, profund i singular.

Les seves aigues conformen el paisatge més conegut de Jiuzhaigou, i entre els xinesos hi ha el refrany popular que després de visitar a Jiuzhaigou no cal apreciar altres paisatges aqüífers del món.

Jiuzhaigou integra llacs, fonts, rierols, platges i cascades en un paisatge conjunt. Al parc hi ha 108 llacs de diferents formes, amb aigua clara i transparent. Entre aquests, el més gran té 7 quilòmetres de llarg i està localitzat a 3.000 metres d'alçada sobre el nivell del mar. El llac, descobert en la dècada dels anys 70, s'envolta de muntanyes nevades. Quan fa bon temps, es poden veure a l'aigua les imatges reflectides del cel blau, les muntanyes blanques i fins a les fulles vermelles que cauen dels aurons.

A més, hi ha un tipus de llacs a Jiuzhaigou anomenats "llacs de cinc colors", on les aigues presenten múltiples colors: verd clar, blau, gris, groc i blau rosat entre altres. Aquests colors es produeixen a causa de la refracció dels raigs del sol en l'aigua i els dipòsits de mineral, fulles i algues de diferents colors existents en el llit del llac.

Jiuzhaigou també compta amb molts rierols atractius i cascades meravelloses. La cascada Nuorilang, de més de 100 metres d'ample i 30 metres d'alt, presenta un paisatge fabulós. Les aigües surten de les esquerdes dels salzes que creixen a la part alta del precipici.

A part de les aigües, Jiuzhaigou abasta 20.000 hectàrees de boscos a una alçada d'entre 2.000 i 4.000 metres, on viuen molts animals rars, com l'ós de panda, el mico daurat i el cigne.

Tanta meravella va permetre a Jiuzhaigou obtenir el títol de Patrimoni Natural Mundial, concedit per la UNESCO el 14 del desembre de 1992.

Terratrèmol a la Xina

2010-04-18T06:15:00.000-07:00

Almenys 300 persones han mort i 8.000 més han resultat ferides com a conseqüència del terratrèmol de 7,1 graus registrat este dimecres a la província xinesa de Qinghai (oest), segons l'últim balanç oferit per vicesecretari de la prefectura autònoma tibetana de Yushu, Huang Limin, en declaracions als mitjans estatals.

El sisme deixarà un alt nombre de morts a causa que s'ha produït a primera hora del matí, que la majoria dels habitants de la regió es trobaven dormint a les seues llars i als febles materials amb els quals estan construïts els habitatges de la zona, ha assenyalat un investigador de la Xarxa de Centres de Terratrèmols de la Xina, Sun Shihong.

El tremolor s'ha registrat a les 7.49 hora local (1.49 hora espanyola) a la prefectura d'autònoma tibetana de Yushu, situada en una zona muntanyosa que servix de frontera entre la província de Qinghai i la regió del Tibet. A Jiegu, municipi d'uns 100.000 habitants i seu del Govern de Yushu, el 85% dels edificis s'han ensorrat, segons les autoritats locals.

"El fort terratrèmol s'ha produït a poca profunditat i el seu epicentre s'ha registrat prop de la capital de la prefectura", ha indicat Sun en declaracions a l'agència estatal Xinhua. "S'estima que hi haurà un alt nombre de víctimes, ja que el tremolor s'ha produït a primera hora del matí i els residents encara no s'havien aixecat", ha afegit. "A més, a causa de les estructures dels edificis i als danys registrats, un gran nombre de persones poden estar ferides".

"Els carrers de Jiegu estan dominats pel pànic i plenes de gent ferida, molts amb sang al cap", ha indicat Zhuohuaxia, un portaveu de Yushu, en declaracions a Xinhua.

"Puc veure ferits per tot arreu. El major problema ara és que no tenim botigues, equips mèdics, medecines i treballadors sanitaris", ha assegurat Zhuohuaxia. "Es pot veure una gran esquerda en la paret de l'hotel Tushu i part de l'edifici del Govern també s'ha ensorrat", ha assegurat Zhuohuaxia, ha afegit.

Alumnes de diversos col·legis de primària de Jiegu també es troben atrapats sota les runes de les seves escoles, ha indicat un oficial de la policia militar xinesa, Shi Huajie, qui està treballant en les tasques de rescat. "Hem de confiar sobretot a les nostres mans, ja que no disposem de màquines excavadores", ha precisat.

El terratrèmol ha provocat talls temporals en les comunicacions i ha causat danys a les carreteres i aeroports de Jiegu, ciutat d'uns 100.000 habitants situada a només 50 quilòmetres a l'est del lloc on s'ha localitzat l'epicentre del sisme. Fins ara no se sap si la línia de ferrocarrils que uneix Qinghai i Tibet ha quedat afectada.

L'epicentre s'ha registrat a l'aldea de Rima, al costat de la ciutat de Shanglaxiu, situada a uns 50 quilòmetres a l'oest de Jiegu i a uns 800 de Xining, capital provincial de Qinghai. "L'epicentre s'ha produït en una àrea agrícola i escassament poblada de manera que no hi haurà tantes víctimes com a Jiegu", ha postil·lat el portaveu del govern local.

La majoria de cases de la regió estan fetes de fusta i tova, cosa que fa senzill que s'ensorren davant d'un terratrèmol, ha assegurat a Xinhua el sotsdirector d'informatius de la cadena Yushu TV.

Una madre de EEUU 'devuelve' a su hijo adoptivo a Moscú porque "era violento"

2010-04-10T05:58:00.000-07:00

Una mujer del estado norteamericano de Tennessee, Nancy Hansen, envió a su pequeño hijo adoptivo de Rusia completamente solo de regreso a Moscú porque no lo quería tener más consigo, informó hoy el canal estadounidense MSNBC.

El niño, de siete años, llamado Saveliev Artem (bautizado Artyom Justin Hansen en Estados Unidos) fue subido a un avión en Washington por Hansen y llegó a Moscú el jueves. Su caso ha generado una tormenta mediática en Rusia y la indignación en el país es tal que el ministro de exteriores ruso, Sergei Lavrov, aseguró el viernes que se está evaluando suspender las adopciones de niños rusos por parte de familias estadounidenses.

Al parecer el niño, adoptado en septiembre del año pasado, llevaba encima sólo una mochila y un mensaje de su madre adoptiva. Según MSNBC, Nancy Hansen escribió que el niño era violento y tenía fuertes problemas psíquicos. La madre afirma que empleados del orfanato ruso en el que vivía el pequeño antes de la adopción la confundieron y le mintieron sobre el estado psíquico del niño. Nancy agrega que dio lo mejor de sí, pero que por su seguridad y la de su familia no quiere más al niño.

El pequeño fue recibido en Moscú por un hombre del estado norteamericano de Tennessee al que la familia Hansen pagó previamente y luego fue dejado frente a la puerta del Ministerio de Educación. En su mochila había dulces y algunos lápices de colores.

Obama entiende el malestar
Por su parte, la administración Obama espera que las familias estadounidenses pueden seguir adoptando niños rusos, pero entiende las preocupaciones de Rusia a este respecto, aseguró un portavoz norteamericano tras conocer que Moscú quería congelar las adopciones.

"Nos gustaría ver este tipo de adopciones puedan continuar, pero comprendemos las preocupaciones de Rusia. Estados Unidos seguirá trabajando con Rusia para resolver estos problemas", explicó Philip Crowley, el portavoz del Departamento de Estado.

"Este caso nos molesta mucho", aclaró Crowley, y "si Rusia tiene alguna pregunta, trataremos de dar respuestas. Nos tomamos en serio nuestra responsabilidad y cooperaremos estrechamente con Rusia", concluyó.

Assignacions!!!

2010-03-30T02:01:00.000-07:00

Noves assignacions! 6 dies assignats!

TODOADOPCIÓN:

"Desde China me comunican que la fecha de corte queda establecida en el 17 de abril.

Falta la confirmación oficial por parte del CCAA por lo que hasta que ésta no se produzca, no podremos confirmarlo al 100 x 100.

Saludos y MUCHAS FELICIDADES a las familias asignadas!!!"

Menys abandonaments i més adopcions nacionals

2010-03-24T07:03:00.000-07:00

Adopción Internacional en China: Menos abandonos y más adopciones nacionales.

En noviembre de 2009, la Secretaría de Adopción Internacional (IAD), visitó Pekín para reunirse con la autoridad central en materia de adopción, el Centro Chino de Asuntos de Adopción (CCAA).

El objetivo de esta reunión fue hacer un balance de los diversos aspectos de la adopción en China. Durante el otoño, los representantes de cada agencia de adopción también se hicieron en China, o los niños del mundo, somos una empresa familiar y la Compañía adoptó los padres sin fronteras.

La NIC y las organizaciones reconocidas posteriormente compartió la información recibida hasta adoptantes mayor cantidad de información de espera y las personas interesadas en adoptar a un niño procedente de China.

En estrecha colaboración, las NIC y las organizaciones reconocidas que también han tratado de obtener datos más precisos sobre el tratamiento de los casos actuales y futuras.

La situación sobre el número de niños para la adopción y la adopción nacional en China.

En China, hay aproximadamente 1.500 centros de salud y el bienestar compuesto por personas mayores y niños. Alrededor de 300 son exclusivamente para niños, la gran mayoría de ellos con diversas discapacidades.

Del número total de establecimientos, 531 de ellos llevan a cabo las adopciones. La mayoría de los niños en los orfanatos son abandonados y muchos de ellos son considerados como niños con necesidades especiales. Algunos niños son huérfanos de uno o ambos padres, y una minoría finalmente regresar a vivir con un familiar.

En general, las autoridades chinas encontrar que hay menos niños abandonados.

El importante desarrollo de la economía china y la mejora de las condiciones de vida son los principales factores detrás de esta disminución.

Otras razones que contribuyeron a este descenso, incluyendo una mayor aceptación en la niña y la oportunidad para los niños de familias con un hijo que se casan tienen más hijos. Por lo tanto, la disminución en el número de niños abandonados contribuye a la disminución en el número de niños adoptables.

Por otra parte, las CCAA cree que hay cerca de cinco veces más que las adopciones nacionales adopciones.

Sin embargo, estos datos son aproximados, porque no hay ningún sistema de registro formal de las adopciones nacionales, por lo que muchos no están registrados y en la lista. Adopción nacional es responsabilidad de las autoridades locales y las normas de ese marco no es uniforme en todo el país, haciendo más fácil y más simple que la adopción internacional.

El CCAA está trabajando actualmente para establecer políticas para estandarizar las normas y procedimientos para la adopción nacional.

Al igual que otros países, cuyo desarrollo económico ha cambiado las actitudes en China también están cambiando. Tratar más y más chinos con la apertura de adopción.

Las autoridades chinas han dedicado esfuerzos para promover la adopción nacional y esto ha dado sus frutos.

Otros eventos también se han producido recientemente, como el terremoto en Sichuan, que ha sensibilizado a muchos chinos a la situación de los niños huérfanos y abandonados en sus países.La situación en materia de adopción internacional.

El CCAA fue que el número de niños adoptables está cambiando constantemente, pero sin embargo es un marcado descenso. No es posible tener el control sobre el número de niños que podrían ser adoptadas como resultado de muchos factores, que también hace que el período de espera imprevisible.

El CCAA ha realizado alrededor de 5 800 partidos en 2009.

En general, las CCAA llevaría a cabo alrededor de 400 a 500 partidos por mes, con un 30% a 50% son para niños con necesidades especiales, este porcentaje puede variar cada mes.

El CCAA sigue recibiendo nuevos archivos. Parece, sin embargo, que el número de nuevos casos recibieron el equivalente al número de casos de retirada, o alrededor de 200 por mes.

_________________________________________

Font: web de la NIC, 15 de març de 2010

Converses...

2010-03-18T13:10:00.000-07:00

La Sílvia ha publicat una conversa que m'ha semblat interessant deixar-la també aquí plasmada. Gràcies Sílvia!!!

Conversa d'una mare "adoptiva", a la porta de l'escola:

Señora (mamá del cole del nano): Tu hijo es adoptado o es tuyo?

Yo: las dos cosas.

Señora: bueno, tu me entiendes.

Yo: es que me lo has puesto a huevo (estabamos en un grupo de madres en confianza. Estabamos, digo, eh!)

Señora: digo que si es adoptado... (o te liaste con un negro. Esto último no lo dijo, pero es la traducción de los puntos suspensivos)

Yo: si, es adoptado, no lo sabías (lo sabía todo el resto del grupo, claro)

Señora: Yo tengo un vecino que también tiene un niño adoptado....bueno, comprado, vamos.

Yo: Perdón?

Señora: Sí, le costó dos millones.

Yo: Es lo que cuestan los papeles, las traducciones...

Señora (interrumpiendome): No, que lo compró, le pagó dos millones a la madre y la madre se lo dió.

Yo: le explico todo el tema del CI y eso)

Señora: Si, todo eso lo hizo, y cuando ya lo tuvo hecho, pues ya se lo compró. Y ahora ya el niño ha vuelto con su madre.

Yo: entonces me estarás hablando de un acogimiento.

Señora: Que no, que es adoptado, que lo compró.

Yo: mira, lo que tu digas.

Assignacions!

2010-03-01T06:09:00.000-08:00

Es confirma que han estat assignats els expedients registrats al CCAA fins el dia 11 d'abril de 2006. Les assignacions ja han estat enviades!

Felicitats als assignats!!!

"Avatar" i les muntanyes de Zhangjiajie

2010-02-15T11:55:00.000-08:00

Las montañas flotantes de 'Avatar' existen... y están en China. Un escarpado pico situado en una pintoresca zona del sur de China ha sido rebautizado con el nombre de Montañas Aleluya, el mismo que el de los picos flotantes que aparecen en la supertaquillera cinta de James Cameron.

Una maniobra con la que los responsables de esta zona esperan potenciar el turismo en la provincia y llenar sus arcas al abrigo del tremendo éxito de la que es ya la película más taquillera de la historia.

La Columna del Cielo del Sur en Zhangjiajie, en la meridional provincia de Hunan, cambió formalmente de nombre a Montaña Aleluya Avatar en una ceremonia, según la página web oficial del Gobierno de Zhangjiajie (http://www.zjj.gov.cn/).

El Gobierno de la región asegura que las Montañas Aleluya de la película estaban inspiradas por la Columna del Cielo del Sur, ya que un fotógrafo de Hollywood pasó tiempo haciendo fotos allí en el 2008. "Muchas fotos que tomó entonces se convirtieron en prototipos de varios elementos en la película 'Avatar', incluidas las Montañas Aleluya", dijo la página.

Zhangjiajie espera capitalizar esa fama. Los turistas pueden hacer ahora un "Viaje mágico a Avatar-Pandora" o un "Viaje milagroso a la montaña flotante de Avatar", dijo el departamento de China International Travel Service en Zhangjiajie en su página web (www.citszjj.com). "Pandora está lejos pero Zhangjiajie está cerca", añadió el Gobierno municipal en su página. "Bienvenidos a Zhangjiajie para ver las Montañas Aleluya de Avatar y descubrir el mundo real de Pandora".

Los cines chinos comenzaron a retirar de sus pantallas la semana pasada la versión en 2D de la cinta de James Cameron, para dejar paso a películas nacionales de cara a las vacaciones del año nuevo chino, aunque la popular versión de 3D está aún disponible.

Avatar ha recaudado hasta ahora unos 80 millones de dólares en China, y se ha convertido en la película más popular de la historia en el país.

Any nou xinès: any del tigre

2010-02-13T01:50:00.000-08:00

Comineza l'any del Tigre (del 14 febrer de 2010 al 2 febrer de 2011) segons el calendari Xinès. És l'inici de l'Any Nou Xinès, conegut també com a Festival de Primavera. Aquest període és ple de celebracions, visites familiars, aliments especials i focs artificials.

Pels xinesos, serà l'any 4708 del seu calendari llunar. És un dels festivals més importants de la Xina i tothom ho celebra, sobretot durant els tres primers dies del festival.

El Signe del Tigre a l'astrologia xinesa simbolitza el poder, pintoresc i impredictible, que imposa el respecte i l'admiració. La impulsivitat del Tigre provocarà en les persones tota mena de sensacions, llevat de la indiferència.

Les persones nascudes sota aquest signe són considerades com sinceres, afectuoses, generoses i que posseeixen un meravellós sentit de l'humor. En resum, li encanta ser el centre de l'atenció.

Els últims anys del Tigre han estat el 1950, el 1962, el 1974, el 1986 i el 1998.

Haití dóna via lliure als quatre nens adoptats per famílies catalanes

2010-01-23T07:42:00.000-08:00

Per fi, una bona notícia des d’Haití. Nick, Polycia, Tania i Daphekaina, els quatre nens haitians en procés d’adopció per part de famílies catalanes, ja tenen via lliure per reunir-se amb els seus pares. «Estem molt contents, i ho estarem més quan els tinguem als braços», deia ahir des de Cerdanyola Aurelio Márquez, l’exultant pare de Nick, de 4 anys. Aquesta localitat del Vallès, Sant Quirze, Solsona i Llinars sumaran molt aviat un petit habitant més. L’esperada autorització del Govern haitià va arribar ahir a la tarda i l’Ambaixada espanyola ultimava la sortida immediata en cotxe dels xavals cap a Santo Domingo, la capital de la veïna República Dominicana. Des d’allà s’havia de «buscar la fórmula per fer-los arribar com més aviat millor a Catalunya», segons va anunciar la Conselleria d’Acció Social en un comunicat. «Encara no sabem exactament quan vindran, però ara sí que és imminent», explicava ahir Márquez, que agraïa a les autoritats haitianes, catalanes i espanyoles el que va qualificar de «tasca diplomàtica encomiable». «La Generalitat i el Govern s’ho han treballat molt», afirmava emocionat Aurelio Fernández, el pare de Polycia, també de 4 anys.

Final feliç, doncs, d’una llarga història –dos anys i mig en el cas de Nick– que el terratrèmol que va castigar Port-au-Prince el dia 12 passat va capgirar de manera dramàtica quan ja estava molt a prop del final. «Havíem d’anar a buscar Nick d’aquí un mes», recordava Márquez uns dies enrere, «només faltava una firma», es lamentava Fernández. Llavors va començar per als pares adoptius un ansiós carrusel de gestions amb les administracions i de contactes amb els mitjans de comunicació, primer per saber què els havia passat i després per aconseguir que vinguessin.

Ajuda urgent pels orfenats d'Haití

2010-01-20T01:35:00.000-08:00

Comunicat de l'ECAI Balbalika:

Haití ha sofert el pitjor desastre natural de la seva historia. Milers de persones es troben en una situació desesperada, i entre ells hi ha una gran part d'infants que ja es trobaven en situació de desemparament i especial vulnerabilitat, a centres d'acollida i orfenats, la sort dels quals depèn en gran mesura de l'ajut que els arribi de l'exterior.

Com sabreu Balbalika treballa en adopció i cooperació des de fa cinc anys a Haití. Sabem els Centres amb els que hem estat col·laborant han sofert danys importants: l'edifici principal de Maison des Anges està derruït i La Creche de l'Enfant Jesus està en molt mal estat. Miraculosament sembla ser que cap dels nens que hi eren acollits ha resultat mort, ni desaparegut, però també que Maison dels Anges ha tingut que evacuar els nens. Cap dels orfenats te recursos per tenir cura i alimentar als infants ni per a reconstruir els edificis que fins ara eren la seu dels centres d'acollida.

Es per això que Balbalika, ha obert un compte, per tal de recollir fons per ajudar als nostres amics haitians a reconstruir els edificis i ajudar-los en la cura i alimentació dels infants que hi son acollits. Fem dons una crida a totes les famílies, amics i amigues per tal de que col·laboreu, en la mesura que pugueu en el compte se us facilita, garantint-vos que tot el que recollim es destinarà integrament i sota la nostre supervisió directa en benefici dels nens i nenes d'aquest orfenats.

La Caixa:

2100 - 0186 - 50 - 0200713927

http://www.ecaibalbalika.com/
http://www.ecaibalbalika.com/Haiti/CAT_Orfanatos.html

"Los niños de Huang Shi"

2010-01-14T10:35:00.000-08:00

La pel·lícula "Los niños de Huang Shi" està basada en fets reals. Narra la història del jove anglès George Hogg (interpretat per l'actor Jonathan Rhys Meyers) que arriba a la Xina als anys 30 quan el país está sent ocupat per les tropes japoneses.

En Hogg s'escapa de la mort gràcies al líder d'un grup de la resistència xinesa, Jack Chen (interpretat per Chow Yun Fat) i acabarà fent-se càrreg d'un vell orfenat a Huang Shi.

Quan Hogg descobreix que el nens poden ser reclutats i que corren perill s'embaracarà a un insòlid i duríssim viatge a través de la Xina amb l'ajuda de Jack i d'una infermera americana (Radha Mitchell) per salvar els nens. Per el camí descobriran el verdader significat de l'amor, la responsabilitat i el valor.

http://www.childrenofhuangshi.com

Avui fa un any va néixer... CON EL CORAZÓN EN CHINA

2009-12-28T02:18:00.000-08:00

El 28 de decembre de l'any passat jo i la Marta vam obrir el bloc CON EL CORAZÓN EN CHINA, i per tant, avui fa un any que està obert... i amb més de 60.000 visites!

Només donar les gràcies a totes les persones que hi heu participat, a les que estan pendents d'enviar alguna cosa i a les que algun dia hi participareu!

MOLTES GRÀCIES!!!

Assignacions: el millor regal de Nadal

2009-12-25T03:01:00.000-08:00

Des de AFAC es confirma que el CCAA ha assignat aquest mes fins el 3 d'abril de 2006!
Aquest dia hi ha 33 famílies per Protocol Públic.

BON NADAL!!!

Una pequeña niña tiembla en una fría mañana de diciembre
llorando por los brazos de una mamá
en un orfanato a las afueras de un pequeño pueblo en China
donde los olvidados están.

En la otra parte del mundo cuelgo los calcetines en la chimenea
y sueño con el día en que finalmente pueda decir que eres mía.

Es otra vez Navidad y no estás en casa
tu familia está aquí y tú estás todavía sola en algún lugar
asi que esta noche rezo para que Dios vaya y te abrace
y te diga desde el fondo de mi corazón
que te deseo Feliz Navidad.

Mientras cuelgo el espumillón en el árbol y miro el parpadeo de las luces
me caliento al resplandor del fuego.

Fuera los niños juegan sobre un precioso manto blanco
And make angels in the snow y hacen ángeles en la nieve.

Pero en la otra parte del mundo tú haces lo posible por contener las lágrimas
con la esperanza de que los ángeles del cielo te traigan aquí.

Navidad es el momento en que celebramos el nacimiento del niño sagrado
y su perfecto regalo de amor.

Él vino a la tierra a dar su vida y a preparar un lugar para nosotros
y por eso podemos tener un hogar que él proteje.

Es Navidad otra vez y ahora tú estás en casa
tu familia está aquí, así que nunca más estarás sola.

Esta noche antes de que vayas a dormir, te cogeré en mis brazos
y te diré desde el fondo de mi corazón
que te deseo Feliz Navidad.

Article: Adopció a l'estranger, molt més que una moda

2009-12-23T02:59:00.000-08:00

"Adolfo y Lucía tenían claro, cuando se casaron, que querían formar una familia. Y lo han conseguido. “Éramos muy jóvenes, pero los niños no llegaban, así que pusimos de nuestra parte para que lo hicieran”, cuentan a ALBA.

Dos años más tarde, y con nueve meses, llegó Lucía a casa, su hija mayor. Cuando ella tenía cuatro años, volvieron a India a buscarle una hermanita: Patricia, que entonces tenía poco más de un año. Y hace algunas semanas volvieron de nuevo para recoger a Rocío Tulshi, su hija pequeña, que ronda los seis años.

Lucía considera que ahora, desgraciadamente, y debido a la imagen mediática que ofrecen algunos personajes públicos, la adopción ‘está de moda’. Algo que ha hecho que se olvide que el objetivo de la adopción es buscar unos padres a los niños y no unos niños a los padres: “Se ha frivolizado convirtiendo a los niños en un capricho de los padres. Resulta llamativo ver a una pareja de actores ‘coleccionando’ niños de diferentes razas; niños que crecerán y se convertirán en adultos negros, chinos, vietnamitas o rusos, pero siempre hijos.

Hijos que se preguntarán el motivo que condujo a sus padres a adoptarlos: ¿Fue el amor, o la compasión por unos niños hacinados y maltratados en orfanatos, mientras ellos defendían el derecho de las mujeres a decidir sobre la vida de sus bebés no nacidos?; ¿fue el amor o necesitaban adornos exóticos para llenar sus vacías vidas?”.

Soledad de cinco estrellas
Lucía subraya que cuando se actúa así los niños son los más perjudicados. Los padres a veces “creen que siempre estarán mejor en cualquier parte que en aquel horrible lugar del que proceden, y no se dan cuenta de que con frecuencia lo único que cambia en sus vidas es el hotel de cinco estrellas, que antes ni imaginaban que existía, y una vez más se les niega el calor de una familia”, explica.

Esta madre de familia tiene muy claro que sus tres niñas son ya tan hijas suyas como si las hubiera traído al mundo: “Nuestras tres hijas ‘fueron adoptadas’, no ‘son adoptadas’: la adopción las incorporó a nuestras vidas, y desde ese momento se convirtieron en hijas como lo es cualquier otro niño que crece en el hogar donde fue engendrado. Como madre me duele que se hagan distinciones entre hijos biológicos y adoptados, puesto que todos son hijos. Sólo puede diferenciarse el camino mediante el cual llegan a la familia, porque padres biológicos o padres adoptivos comparten una única motivación para serlo: el deseo de convertirse en tales”.

Estas tres niñas comprenden, en la medida en que su edad se lo permite, que tres generosas mujeres indias les dieron la vida, para que sus padres les enseñaran a vivirla. “Desde ese preciso instante y en la distancia, nuestros corazones laten juntos aunque no compartan nuestra sangre. Creemos que nadie puede sentirse poseedor del ‘derecho’ a tener un hijo pero todos los niños tienen derecho a tener una familia. Los hijos son un regalo, y los padres, sabedores de esto, debemos enseñarles a amar respetando su individualidad, no proyectando sobre ellos nuestros anhelos y deseos no satisfechos”, considera.

Lucía ha experimentado con su marido que “tener hijos es la complicación más maravillosa de la vida. Claramente, nosotros no adoptamos a nuestras hijas, fueron ellas las que nos adoptaron y nos han convertido en lo que somos: los padres más afortunados del mundo“, concluye."

Premis i... més premis

2009-12-15T09:43:00.000-08:00

Aquí venen més premis. El primer de part de la Sílvia, les regles són aquestes:

1- Mencionar qui l'ha donat: la Sílvia de http://amblamevaprincesa.blogspot.com/

2- Escollir a les set dones que dóno el premi: moltes de vosaltres ja el teniu però tot i així...
· Marta: El rincón de Bao Bei
· Laura: Mi sueño de ojos rasgados
· Mar: Mi peque espera en China
· Victòria: Arribaràs d'Etiòpia, t'esperem!
· Laura: Un viatge diferent: l'adopció
· Anna: Anna, Andreu i Laura
· Nina Chan: Un camí cap al Vietnam

3- Explicar 7 coses rares o extranyes sobre mi: suposo que tinc moltes coses extranyes com sempre mantenir ordre a la meva habitació però no tant als altres llocs, quan s'han de fer plans m'agrada organitzar-ho jo i estar al corrent de tot perquè sempre surti bé, arribar sempre d'hora i amb temps de sobres als llocs...

I el segon premi per el bloc que tinc amb la Marta sobre orfenats, però en faig referència aquí. Aquest ens el dóna l'Alexia de La adopción en Extremadura, i aquestes són les regles:

1. Mostrar l'imatge del premi en el meu bloc: fet!!!

2. Agraïr a qui me l'ha donat: Moltes gràcies Alexia. Encara que no els nombrem en el bloc tenim un apartat on els anem penjant tots, així que ara hi afegim aquest.

3. Dir per quin motiu m'agrada tant llegir: Simplement perquè llegint sempre trobes coses noves, curiositats, coses que et criden l'atenció... a vegades també una forma d'entretenir-se i aprendre.

4. Passar el premi a altres blocs: aquí van...

· http://amblamevaprincesa.blogspot.com/

· http://annaandreulaura.blogspot.com/

· http://mipequeesperaenchina.blogspot.com/

· http://farolillos-chinos.blogspot.com/

· http://isabel-miblog.blogspot.com/

· http://marronet.blogspot.com/

· http://unviatgediferent.blogspot.com/

· http://lafamiliacreix.blogspot.com/

· http://camidafrica.blogspot.com/

El palau imperial de Shengxiang

2009-11-29T09:07:00.000-08:00

El palau imperial de Shengxiang és un gran conjunt de construccions imperials reservades. Va ser construït per els emperadors de l’ètnia Man i per això té una història una mica peculiar.

El palau està situat al centre de la ciutat de Shenyang, capital de la província de Liaoning. Ocupa una superfície de 60.000 metres quadrats, té unes 70 construccions i més de 300 habitacions. La principal construcció de la part est és el palau Dazheng. Als seus dos costats s’hi van establir 10 palaus petits en forma de pavelló i són els llocs on treballaven els 10 cortesans més importants de la Cort.

Davant de la porta principal del palau s’hi eleva un pal de 7 metres, a l’extrem més alt hi ha una mena de tassa. Segons la tradició s’omple aquesta tassa amb arròs perquè els corbs mengin. Segons una llegenda, una vegada, el fundador de la dinastia Qing va ser perseguit per els enemics. Quan no tenia cap altre sortida, es va estirar al terra. De sobte, van venir uns corbs i van amagar tot el seu cos, així els soldats no els van descobrir. Per això després de ser emperador del regne Jin va ordenar elevar un pal al pati per criar els corbs com a agraïment.

La principal part del palau imperial de Shenyang es va establir al 1625 i la seva construcció va durar 10 anys. Altres emperadors posteriors de la dinastia Qing el van reconstruir en 150 anys. Per això aquest palau combina els estils artístics de les construccions de diverses ètnies com Han, Man, Mongol, Hui i Tibetà.

2 anys

2009-11-10T08:47:00.000-08:00

No me'n havia adonat fins avui. Fa uns dos anys, al setembre del 2007 vaig començar el meu Treball de Recerca. Després de pensar-m'ho molt vaig decidir que el volia fer sobre les adopcions i finalment em vaig centrar en la Xina.

Gràcies a aquest treball vaig obrir els ulls a moltes coses que potser no m'hagués adonat si no l'hagués fet.

En tot aquest temps he conegut moltes coses, moltes families (tant a través d'internet com en persona)... i tot això m'ha portat a plantejar-me un tema molt important i és que en un futur (bastant llunyà encara) també m'agradaria adoptar. Xina com a país m'encanta, encara que tots sabem la situació actual de les adopcions en aquest país i no es pot saber quina serà la situació d'aquí a uns 10 anys. Tot i això actualment no em centro només en aquest país, ja que n'hi ha d'altres que també m'agraden molt... encara que no és una cosa per decidir ara, tindré molt temps.

Quan vaig fer el treball el meu tutor va haver de redactar un petit escrit sobre mi i el meu treball; i aquest és el final:

"El treball definitiu va ser doncs fruit d'una investigació intensa. Va deixar de ser un mer treball per aprovar un curs a ser un treball amb una forta implicació, amb una càrrega social molt gran i amb possibilitats de poder constribuir positivament a la satisfacció d'uns pares i d'uns infants".

Per ara tinc un altre treball preparat sobre un aspecte que no vaig tractar en el treball també relacionat amb aquest tema. Quan a la universitat tinguem via lliure per fer el treball individual de tema lliure el tiraré endavant, ja que està relacionat també amb la carrera que estic estudiant. D'això ja us aniré informant...

50.000

2009-11-05T05:59:00.000-08:00

Avui el nostre bloc "Con el corazón en China" ha arribat a les 50.000 visites, amb l'entrada de l'orfenat número 90!

Només donar les gràcies a tots els que ens seguiu i aneu participant, ja que esperem que aquest bloc pugui ser un bon referent per les futures famílies. I no només futures, sinó també les que ja estan amb els seus tressors a compartir experiències.

Moltes gràcies!!!!

Premi "Somos Mamás" per Con el corazón en China

2009-10-30T03:27:00.000-07:00

Ja fa uns dies que ens va arribar aquest premi a mi i a la Marta per el nostre blog Con el corazón en China. Com que allà no nombrem els premis que ens arriben (encara que si que els posem al nostre apartat de premis) ho faig aquí:

1- Mencionar quien te dio el premio: Valle, del bloc Camino a China. Moltes gràcies!!!

2- Mencionar algo que nunca publicarías en tu blog: alguna cosa que pogués ofendre algú

3- Mencionar algo que siempre aparece en tu blog: els orfenats de la Xina

4- Pasárselo a 5 Blogs más, incluyendo sus nombres y links respectivos: com que ja el té molta gent no el passo a ningú en concret. Tothom que ha participat en el nostre bloc es mereix aquest premi i tota aquella gent que el segueix i algun dia quan hagi tornat de Xina amb el seu tresor hi voldrà participar també. Així que va per tots vosaltres!

El retràs de les adopcions a TV3

2009-10-17T02:14:00.000-07:00

El dia 15 d'aquest mes es va emetre aquest reportatge per el programa "Els matins de TV3".

A l'espai de la denúncia presenta la seva queixa Rosa Maria Alavedra, que afirma que "els que adoptem venim de processos molt durs", i que "ara a la Xina s'estan assignant els expedients del març de 2006".

Enllaç directe: http://www.tv3.cat/videos/1550269

Assignacions, esperades assignacions...

2009-10-12T06:30:00.000-07:00

Avui s'incorporen a la feina els treballadors del CCAA. El mes passat s'esperava el tall fins el dia 28 de març. Hi havia possibilitats que entrés també el 29 però sembla que no és així.

Felicitats als assignats!

El gat de la sort o la fortuna

2009-10-11T04:23:00.000-07:00

El gat de la sort, conegut a la Xina com 招财猫 (zhao cai mao), es un personatge habitual en els restaurants.

El verbo Zhao té diferents significats però en aquest cas significa atraure. Cai és riquesa o diner. Mao és gat. Una traducció literal podria ser "el gat que crida a la riquesa".

Sembla que són d'origen japonès, tot i així també són molt comuns a la Xina. Estan fets de cerámica o porcel.lana i diuen que ajuden a atraure els clients als negocis. En l'actualitat també n'hi ha de plàstic.

Si mou la pota esquerra ajuda a captar clients, però si mou la pota dreta només és por ajudar a guanyar diners.

Amb el temps n'han aparegut de diferents colors:

Tricolor: porta més fortuna.
Blanc: porta puresa.

Negre: espanta els mals esperits i els dimonis.
Vermell: protegeix els seus amos i se'ls relaciona amb la bona salut.
Taronja: allunya les malalties.
Daurat o platejat: porta abundància.
Rosa: és el menys tradicional dels colors, se'l relaciona amb l'amor.
Verd: l'utilitzen els estudiants per tenir més bons resultats acadèmics.
Blau: fa que es compleixin els desitjos.

Festa Nacional de la Xina

2009-10-04T03:33:00.000-07:00

1 d'ocubre de 1949

La República Popular de la Xina, convertida en una potència mundial, va celebrar aquest dijous dia 1 de manera fastuosa el 60 aniversari de la seva fundació, amb una desfilada militar i un altre de 100.000 ciutadans de Pequín, enmig d'estrictes mesures de seguretat.

La festa nacional recorda la proclamació de la República Popular de la Xina per Mao Zedong, a la Plaça Tiananmen l'1 d'octubre de 1949.

La celebració va ser preparada durant mesos per l'Exèrcit i per batallons de voluntaris que van desfilar. El desplegament policial va ser més gran que als Jocs Olímpics de 2008.

De fet, el govern va instar la ciutadania a seguir els actes per televisió, ja que es tracta més d'una demostració de força del règim que d'un dia de gresca popular.
Per a la majoria del públic, acostar-se a Tiananmen va ser una missió impossible, va advertir el diari oficial en llengua anglesa China Daily.

Les cerimònies es van obrir amb un discurs del president Hu Jintao, a les 10:00 hores locals després del qual l'Exèrcit Popular d'Alliberament va iniciar la seva primera desfilada en deu anys.
Els militars van avançar per l'avinguda Chang'an i fins a Tiananmen, davant de la Ciutat Prohibida. Allí hi estaven reunits la direcció del Partit i el cos diplomàtic.

A la nit, el cel es va poder veure il.luminat per "el més gran llançament de focs artificials del món", sota la supervisió del cèlebre director de cinema Zhang Yimou, segons va informar el diari Global Times.

Love Without Boundaries

2009-09-26T05:37:00.000-07:00

Love Without Boundaries va néixer l'any 2003, quan un grup de famílies adoptants nord-americans es va unir per salvar la vida d'un infant a la Xina. Després d'aconseguir operar-lo amb èxit del cor, es van adonar que la gent que realment vol ajudar els nens pot marcar una gran diferència en les seves vides.

Aquesta ONG és una de les favorites i de les més conegudes entre la comunitat adoptant espanyola. Fan un munt de donacions per col.laborar en els diversos programes d'ajuda als nens i Espanya és el país estranger que més visita la seva pàgina web.

Semblava lògic, per tant, obrir per fi una delegació a Espanya. LWB-Spain va començar el setembre de 2008 gràcies a un grup de mares adoptants de nens amb necessitats especials, el conegut com a Passatge Verd a la Xina.

http://www.lovewithoutboundaries.es/
http://www.lwbspain.blogspot.com/

Diumenge comença "PEKÍN EXPRESS: la ruta del Himalaya"

2009-09-11T03:55:00.000-07:00

Diumenge a les 22:00 comença Pekín Express a Cuatro!!!

Les condicions són les mateixes que l'altre edició: 13 etapes, 45 dies de carrera, 10.000 quilòmetres i 1 euro al dia.

Si l'any passat els concursants van passar per Rússia, Mongòlia i la Xina (on van acabar), aquest any començaran a la Xina, passaran per Nepal i acabaran a la Índia.

Les ciutats de Xina per on es farà la ruta es troben a les províncies de Hebei, Shanxi, Shaanxi, Sichuan, Hubei, Hunan, Liaoning i Guangxi.

Aquí us deixo el mapa de les ciutats per on passaran:

L'albinisme i l'adopció

2009-09-09T17:52:00.000-07:00

L'albinisme és un transtorn genètic en què hi ha una absència congènita de pigmentació dels ulls, pell i pèl als éssers humans (també en animals), causat per una mutació en els gens.

En els humans afectats, es caracteritza perquè tenen el pèl blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada.

És hereditari; apareix amb la combinació dels dos pares portadors del gen recessiu.
Aquesta malaltia es pot donar de diferents formes: l'albinisme parcial (albinisme ocular) i l'albinisme total (albinisme oculocutani).
Els albins tenen una visió deficient i estan exposats a càncers de la pell si no es protegeixen del sol.

Els nens amb aquesta necessitat especial són adoptats a través de Passatge Verd, no només a Xina sinó a molts altres països.

Families amb fills adoptats albins (págines americanes):

Zarfing Sunshine

My Adoption Story

Adopting our Son with Albinism

Chinese Adoption

The Most Precious Pearl

Cloutier's Journey to China

Journey to Nash

Our Matti Girl

Ellery Clare!

And Then There Were Seven

Life's Laughs and Tears

Avui al vespre... Callejeros viajeros PEKÍN!!!

2009-09-07T01:11:00.000-07:00

Avui dia 7 a les 22:15 del vespre, el canal Cuatro emet el programa "Callejeros viajeros". En aquesta ocasió ho fa mostrant dues ciutats: Pekín i Río de Janeiro.

Crec que la primera ciutat en sortir serà Pekín.

Aquí us deixo el resum del programa:
En la capital de la República Popular China donde viven 17 millones de personas se levantan gigantes rascacielos donde antes había casas centenarias. En los populares barrios chinos, los hutongs, hay puestos de comida en cada esquina, los vecinos juegan a las cartas en el suelo y un peluquero corta el pelo en plena calle por sesenta céntimos.
Lo más sorprendente de Pekín es su gente. Los parques del Templo del Cielo son cada día el escenario de un auténtico espectáculo. Miles de pekineses cantan karaoke, bailan y hacen deporte sin importarles la edad ni el pudor. En cuestión de minutos los Viajeros, acompañados por Rafael, son invitados a cantar en una coral y a jugar con un indescriptible utensilio con plumas.
En el centro de la plaza más grande del mundo, la plaza de Tiannanmen, creada como símbolo comunista, se es consciente de las dimensiones de Pekín. En una de las ciudades más grandes del planeta el medio de transporte más popular es la bicicleta. Las bicis van cargadas con sillones, armarios, plantas... es una cuestión de fuerza y de equilibrio. Guim, que se va a dar la vuelta al mundo en bici eléctrica, da su último paseo por Pekín con los reporteros de Callejeros.
La capital del gigante asiático está llena de oportunidades. Parece una locura, pero dos canarios han puesto en marcha una sastrería en el lugar donde se hacen los trajes a medida más baratos y rápidos del mundo. Para locura la de Melania y su familia. De un día para otro y con su suegra de ochenta años decidieron ir a vivir a Pekín. La abuela, nacida en Cuenca, se ruboriza cuando un chino de su edad le propone en plena calle mantener una relación.

Fanalets xinesos i la festa de la llanterna

2009-09-06T02:47:00.000-07:00

Els fanalets són unes lampares fabricades amb paper. En el seu interior s’hi instal·la una font de llum (generalment una esperma o un llum elèctric). Existeixen llanternes amb formes i mides molt diverses, i els mètodes de construcció també són molt variats.
La seva presencia sol associar-se amb festes, i són molt habituals a la Xina i al Japó, així com, lògicament, en diversos barris xinesos de tot el món, on s’acostumen a col·locar a l’exterior dels establiments públics per atreure als clients.

Quinze dies després de la festa més important per a la col.lectivitat xinesa (el quinzè dia del primer mes del calendari lunar) es celebra la festa de la llanterna o la festa dels fanals (yuánxiāo jié, Deng jié i dēngxī en xinès).

La festa de la llanterna es practica des de la dinastia Han (206 aC - 221 dC). Hi ha al voltant de l'origen d'aquesta festivitat una versió basada en una llegenda la qual diu que fa molts anys un ocell sagrat del Déu celestial va ser assassinat per un caçador. Com a represàlia del que va passar va decidir cremar totes les cases de la terra el dia 15 de gener (del calendari lunar). Aquest Déu celestial tenia una filla que tenia molt bona relació amb els éssers humans i els i va ensenyar a confeccionar fanals i encendre focs artificials per enganyar al seu pare. Així va sorgir la festa de la llanterna o festa dels fanals segons la llegenda.

En aquesta festa generalment els llums tenen forma de dracs, ocells o animals de l'horòscop xinès. També s'acostuma a fer endevinalles, els amos dels fanals solen clavar-les en els mateixos fanals i aquells que endevinin l'enigma hauran d'anar a constatar amb el propietari del fanal si la seva resposta és correcta, i si és correcta rebran un regal.

Entre altres entreteniments que es poden observar en aquesta festivitat són les desfilades de la dansa del lleó i el drac, a més dels focs artificials.

Les festivitats a la Xina solen estar acompanyades de la gastronomia corresponent. A la festa dels fanals s'acostuma a menjar els anomenats "yuánxiāo" que són petites boletes fetes amb farina d'arròs. El farciment pot ser dolç o de carn i poden ser fetes de vapor, bullides o fregides. Aquest menjar simbolitza la unió familiar.

Vídeos: 5ª part

2009-08-31T16:52:00.000-07:00

L'habitació de la Gracie (Gracie's Room)

2009-08-22T06:40:00.000-07:00

Alguns orfenats de la Xina porten a terme un projecte anomenat Gracie's Room, és a dir, l'habitació de la Gracie. Entre aquests orfenats es troben el de Dianjiang (Chongqing), Fuling (Chongqing) i Xinxiang (Henan). Se li va posar aquest nom en memòria de la Gracie Mei.

Qui és la Gracie?

La Gracie Mei Reilly tenia 3 anys quan va morir, el 29 de juliol de 2004. Li van diagnosticar leucèmia aguda. Aquesta feliç nena va ser adoptada procedent d'un orfenat xinès per una família americana, amb la qual va passar 2 anys.

Quin és l'objectiu de la Gracie's Room?

La seva finalitat és donar més temps als nens dels orfenats i que aquests puguin rebre una atenció més personalitzada. D'aquesta manera es crea una relació més estreta amb la seva cuidadora.

Els nens passen el temps en una sala especial on juguen i fan activitats, així ajuda en el seu desenvolupament i psicomotrocitat.

Les cuidadores hi treballen 6 dies a la setmana i 8 hores cada dia, de dilluns a dissabte.

Treballen amb els mateixos nens des de que entren en aquests programa fins que són adoptats, traslladats en famílies d'acollida o ja són majors de 2 anys.

Fotos de la Gracie's Room:

La Xina en alerta per el tifó "Morakot"

2009-08-15T09:17:00.000-07:00

El paso del tifón "Morakot" por Taiwán y China ha dejado hasta este lunes 15 muertos, más de 53 desaparecidos y millones de damnificados, hasta perder fuerza esta mañana y convertirse en tormenta tropical.

Después de que las autoridades declararan en el este de China la alerta roja, el nivel máximo para hacer frente a los tifones, tres personas han muerto en las provincias de Fujiang, Zhejiang y Jiangxi.

Además, se calcula que en las tres provincias citadas y en la de Anhui más de 7,8 millones de personas han sido afectadas por el tifón y 1,4 millones han tenido que ser evacuadas.

Por otro lado, más de 5.000 casas se han desplomado y según los nuevos datos del Ministerio de Asuntos Civiles, las pérdidas económicas directas ascienden a 876.000 millones de dólares (616.00 millones de euros).

En la provincia oriental de Fujian, primer lugar al que llegó ayer el tifón con unos vientos de hasta 118 kilómetros por hora, al menos 500.000 personas fueron evacuadas de sus viviendas y 48.000 barcos regresaron a puerto.

Se estima que las pérdidas económicas en esta provincia alcanzan los 416.000 millones de yuanes (60.000 millones de dólares o 42.266 millones de euros).

En la vecina provincia de Zhejiang, en concreto en la ciudad de Wenzhou, "Morakot", que en tailandés significa "esmeralda", causó el primero de los tres fallecidos en China, un niño de cuatro años que quedó sepultado tras el colapso de cinco viviendas.

Aquí los bienes materiales de más de 3,4 millones de personas se vieron afectados, centenares de pueblos inundados, 1.844 casas desplomadas y 143.000 hectáreas destrozadas.

Por su parte, la Estación Meteorológica de Zhejiang anunció que "Morakot", convertido ya en tormenta, se dirige hacia el noroeste a una velocidad de 20 kilómetros por hora.

El sudeste asiático sufre cada año la influencia del monzón veraniego, y desde que se inició la temporada y hasta el 30 de junio han muerto en China más de 300 personas.

"Morakat" llegó al gigante asiático ayer por la tarde procedente de Taiwán, donde causó al menos 12 muertos, 52 desaparecidos y 32 heridos, y multimillonarias pérdidas para la agricultura isleña, según anunció el Servicio Nacional de Bomberos.

El Consejo de Agricultura predice pérdidas multimillonarias, la destrucción de 20.432 hectáreas de cultivos, equivalentes a una cuarta parte de las cosechas en la isla, lo que ya ha producido una fuerte subida en el precio de verduras y frutas.Más de 20 puentes colapsaron debido a las inundaciones producidas por "Morakot", lo que supone el mayor daño a sus infraestructuras en los últimos diez años, informó la Universidad Nacional Central.

"Morakot" superó todas las predicciones sobre su poder destructivo y desencadenó las peores inundaciones en más de 50 años.

Los militares taiwaneses fueron movilizados para cooperar en las labores de rescate y salvamento, y el gobierno ha creado un mando de nivel ministerial para enfrentar la reconstrucción del sur de la isla, devastado por las inundaciones.

La banca isleña ha prometido ayudar a las víctimas del tifón con préstamos a bajos intereses.

El hotel de seis pisos León Dorado, ubicado en el distrito sudoriental de Taitung, se inclinó y cayó sobre un arroyo creado por las lluvias torrenciales.

Caiguda de l'hotel

Un petrolero y dos cargueros encallaron en las cercanías de la isla y sus tripulaciones fueron recatadas, informó la Policía Guardacostas.

El norte de Taiwán, menos afectado por el tifón, ya ha recuperado la normalidad, pero en el sur de la isla, las labores de salvamento aún no han finalizado y la reconstrucción llevará tiempo.

Cronica.com

Artícle: La Xina necessita ara més nens

2009-08-13T12:05:00.000-07:00

El Govern de la ciutat xinesa de Xangai ha iniciat una campanya per encoratjar a les famílies que tinguin un segon fill. Segons el diari 'Xina Daily', la campanya només està dirigida a les parelles que tinguin únicament un fill.

L'objectiu és reduir la proporció de gent adulta dins de la població i l'escassetat de mà d'obra. La mesura ha produït una nova polèmica entre la població i el Govern, sobretot perquè el Règim Xinès aplica des de fa anys la normativa d'un sol fill per família degut a la seva imparable creixement poblacional. El que faci cas omís és sancionat amb multes i fins i tot pot ser acomiadat de la seva feina.

Segons publica la BBC, aquesta normativa s'ha anat relaxant durant els darrers anys i, ara, amb la campanya iniciada a Xangai es pretén donar un gir a les lleis reproductives del país i permetre així que es tinguin fins a dos fills.

Funcionaris i membres dels serveis de planificació realitzaran visites domiciliàries per animar a aquestes famílies a que vagin a pel segon. Hi haurà suport psicològic i hi haurà també un estímul econòmic per fer front a l'arribada d'un nou membre a la llar.

Xangai, la ciutat més poblada del país, compta amb més de tres milions de ciutadans majors de 60 anys, gairebé el 22% de la població. El 2020, la proporció s'espera que augmenti a prop de 34%, va dir el "China Daily".

Entre els ciutadans hi ha divisió. Uns creuen que la mesura és bona perquè els permet accedir a ajudes econòmiques i els obre la possibilitat d'ampliar la família, mentre que per altres no és una bona idea: "No volem tenir un segon fill" ,diu un jove de 26 anys, "després de tot criar a un nen ja és molt estressant".

El cert és que la llei que obliga a tenir un fill ha estat durament criticada dins i fora de les seves fronteres, ja que comporta desigualtats entre home i dones, ja que les famílies prefereixen un nen abans que una nena. A més, des de la seva aplicació el nombre d'avortaments ha augmentat considerablement.

La vila d'estiueig de Chengde

2009-08-10T03:26:00.000-07:00

La Vila muntanyosa d'estiueig de Chengde es troba a més de 200 quilòmetres de la ciutat de Chengde, a la província de Hebei (nord de la Xina) i està considerada com el segon centre polític de la dinastia Qing (1644-1911).

La seva construcció va començar el 1703 i va acabar el 1792. El seu gegant jardí imperial és el més gran del món amb una superfície de 5.64 milions de metres quadrats i ocupa el doble que el Palau d'Estiu de Beijing.

El 1994 va ser inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Des de 1708, els emperadors de la dinastia Qing es traslladaven amb l'arribada de la calor en aquesta vila d'estiueig de Chengde, on hi estaven durant diversos mesos i des d'on seguien governant el país. L'emperador rebia amb freqüència a enviats estrangers o als caps de les minories ètniques, que anaven fins a la vila per conversar sobre assumptes polítics o com a convidats a les grans celebracions.

A la vila es distingeixen quatre parts ben diferenciades: els palaus, el llac, la plana i els turons. En ella es combinen de forma armoniosa els estils arquitectònics del nord i el sud del país i, mentre que els jardins són típicament del sud, els palaus adopten la disposició característica del nord.

Els palaus, temples i murs estan construïts en maó verd, teules grises i fusta crua, en contrast amb les teules grogues i murs vermells del Palau Imperial de Beijing.

El llac, dividit en vuit illots, reuneix les característiques pròpies del sud del riu Yangtse amb la seva pesca i els seus camps d'arròs, i al nord del llac es situa la plana, una vasta extensió de prats i boscos.

La quarta i última de les parts de la vila representa el 75 per cent de l'àrea total de la vila. A les vessants dels turons oriental i septentrional s'aixeca un imponent i majestuós conjunt de temples. Destaquen els "Vuit Temples Exteriors", que es compon dels temples de l'Amor Universal, la Misericòrdia Universal, l'Alegria Universal, la Llarga Tranquil.litat, la Pau Universal, Xumifushou, el de Putuozongcheng i el de Shuxiang.

El temple de Putuozongcheng, el major de tots, es va construïr a imatge del Palau Potala de Lhasa, al Tibet (al sud-oest de Xina), per la qual cosa també se'l coneix com a Palau Potala Menor. El temple de la Llarga Tranquil.litat imita al Temple de Gurzha, de Xinjiang (nord-oest del país) i el temple de Xumifushou, al d'Tashihumbu, també en el Tibet.

Les formes artístiques plasmades en aquestes construccions no només són un reflex de la unitat nacional, sinó que han contribuït a fomentar l'intercanvi entre els estils arquitectònics de les diverses ètnies de la Xina.

Els orfenats xinesos

2009-08-01T04:17:00.000-07:00

El 80% dels orfenats xinesos no estan oberts a l'adopció inte rnacional i en tots els orfenats del país hi ha un nombre important de nens amb deficiències físiques i psíquiques, i també molts nens que ja són massa grans per l'adopció.

- Cada orfenat és un món diferent.
- N'hi ha de totes dimensions: els més grans poden arribar a tenir fins a 300 i 400 nens, mentre que n'hi ha d'altres molt petits que només tenen uns 40 nens.

- El nom original dels orfenats és: "Social Welafre Institute" o "Children's Welfare Institute", que significa institut de benestar social.

- La majoria d'orfenats tenen un percentatge (ja sigui gran o petit) de nens en famílies d'acollida, encara que no sempre és així. Els nens en cases d'acollida van sovint a l'orfenat per rebre revisions mèdiques o altres atencions.

- Gairebé tots els orfenats alberguen a nens orfes però també a gent gran (aquests viuen en un edifici separat del dels nens o conviuen junts).

- Alguns orfenats ofereixen educació dins el mateix orfenat, d'altres envien els nens a escoles properes. També n'hi ha molts on els nens no reben educació.

- Molts orfenats disposen de zones de rehabilitació per els nens que ho necessiten.

- Els nens dormen en habitaciones grans amb molts llits o en petites habitacions de 4 o 5 cunes amb una cuidadora.

- No tots els orfenats estàn oberts a l'adopció internacional.

- Alguns donen pocs nens en adopció, mentre que altres tenen un gran percentatge de nens donats en adopció.

- Les províncies de les quals provenen més nens són Jiangxi i Guangdong.

- Els orfenats situats a les capitals de província (Nanchang, Guangzhou, Nanning, Guizhou...) són grans i acostumen a estar en molt bones condicions.

- Els nens acostumen a portar com a primera partícula del seu nom una part del nom de la ciutat on està situat l'orfenat.

- Tots els orfenats tenen un percentatge de nens amb necessitats especials. Aquests són adoptats a través del "Passatge Verd".

- Les organitzaciones del nostre país que ajuden i col.laboren amb els orfenats són AFAC, Adopchina, Andeni... N'hi ha d'altres americanes com Halh The Sky, Grace and Hope For Children, Alliance For Children, Great Wall, Love Without Boundaries...

- Moltes famílies americanes visiten els orfenats dels seus fills durant la seva estància a Xina. Per part de els famílies espanyoles és més difícil, encara que algunes han arribat a visitar-lo.

Els orfenats de les capitals de província:

· Beijing, Changchun (Jilin) i Changsha (Hunan)

· Chengdu (Sichuan), Chongqing i Fuzhou (Fujian)

· Guangzhou (Guangdong), Guiyang (Guizhou) i Haikou (Hainan)

· Hangzhou (Zhejiang), Harbin (Heilongjiang) i Hefei (Anhui)

· Jinan (Shandong), Kunming (Yunnan) i Lanzhou (Gansu)

· Nanchang (Jiangxi), Nanjing (Jiangsu) i Nanning (Guangxi)

· Shenyang (Liaoning), Shijiazhuang (Hebei) i Taiyuan (Shanxi)

· Tianjin, Urumqi (Xinjiang) i Wuhan (Hubei)

· Xi'an (Shaanxi) i Xining (Qinghai)

· Yinchuan (Ningxia) i Zhengzhou (Henan)

Premi per doble

2009-07-30T13:26:00.000-07:00

Altre cop m'arriba un premi... i per partida doble!

Aquesta vegada ve de les mans de la Victòria i és per aquest bloc, moltes gràcies!!!

I per altra banda arriba aquest mateix premi de les mans de la Roser per Con el corazón en China. Moltes gràcies també Roser!

Les normes d'aquest premi són:

1. Enllaçar el bloc d'on prové el premi i deixar un missatge conforme s'ha rebut.

2. Escollir cinc blocs que segons el meu criteri tinguin llum i donar-los el premi.

Doncs aquí va:

- El rincón de Bao Bei

- Anna, Andreu i Laura

- Mi sueño de ojos rasgados

- Anem a Xina

- Coneixent Senegal... amb el cor!

He intentat no repatir cap bloc.

L'adopció de nens "grans"

2009-07-17T05:20:00.000-07:00

Believe - Adoption of Jia: família que adopta a la seva segona filla a Harbin (Heilongjiang). Amb moltes fotos i el vídeo de l'entrega.

Sinnian adoption story in Nanning, China: viatge d'una família americana per anar a buscar la seva filla de 3 anys a l'orfenat de Guilin (Guangxi).

Gou Er Ying's Journey Home: viatge a Chengdu (Sichuan) per anar a buscar a la seva filla.

Addilyn's Journey from China: d'Estats Units a la Xina per anar a buscar l'Addilyn, la seva filla.

A Etiòpia tot xino-xano

2009-07-10T12:46:00.000-07:00

Del 17 de juliol al 2 d'agost, al centre cultural "Can Costa i Font" de Taradell hi ha exposat un reportatge de fotos d' Etiòpia que van fer Xevi Castejón (fotògraf) i Gerard Roma (viatger) durant el seu viatge.

No es la primera exposicio que el taradellenc Gerard Roma fa a Taradell. Al març va presentar "A Etiòpia hi ha cuques de llum" . En Gerard, juntament amb el Xevi Castejon, van fer ruta durant tres mesos per Etiòpia amb l’objectiu de buscar obrir-hi una ruta per la seva agència de viatges alternatius “xino-xano”. El material fotogràfic d’aquest viatge pretén expressar la realitat del país.

Enllaç

Pugen les adopcions catalanes i cauen més les internacionals

2009-07-02T10:36:00.000-07:00

Cada vegada hi ha més famílies que a l'hora d'adoptar es decanten per un menor de Catalunya, un augment que s'explica en bona part per l'alentiment dels processos a la majoria de països i per l'enduriment dels requisits, especialment a la Xina. En aquest país, que fa uns anys era menys restrictiu, les adopcions es resolien en menys d'un any i era el principal lloc d'origen dels nens que arribaven. Però la situació està canviant. El 2008 el nombre de menors adoptats per la via catalana va ser de 156, la xifra més alta dels últims set anys, un 8,3% més que el 2007.

Tot i així, la majoria dels 982 nens que van trobar família van venir de fora de les nostres fronteres, sobretot de Rússia (332) i Etiòpia (156). L'opció internacional continua baixant. I cada vegada més. Com a mostra, durant el 2006 hi va haver 2.493 sol.licituds d'adopció a l'estranger. El 2007, 1.859, i l'any passat, 1.430.

DOBLE EXPEDIENT: En resposta a la inquietud de moltes famílies, que veuen com els temps d'espera ja estan superant en alguns països els tres anys (un termini que en el cas de la Xina va en augment), la Generalitat ha decidit permetre, com ja fan altres comunitats, l'obertura d'un doble expedient. O sigui, que es poden presentar sol.licituds a dos països, sempre que un no exigeixi exclusivitat, com és el cas de les Filipines.

De la mateixa manera, ja és possible obrir un expedient per la via catalana, en què, segons va dir ahir la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el temps d'espera d'assignació d'un menor ronda els dos anys i mig, i un altre en l'àmbit internacional amb qualsevol dels 25 països amb què hi ha conveni, la majoria dels quals no accepten famílies monoparentals. Cosa que no passa a Catalunya, on el 7,5% dels adoptants el 2008 eren homes sols, i el 7,6%, dones.

Un dels objectius del departament de Capdevila és impulsar l'acollida de menors que viuen en centres sota la tutela de la Generalitat. Per això, la consellera va avançar que tornarà a posar en marxa en diverses comarques una campanya informativa sobre aquesta opció. A finals de l'any 2008 a Catalunya hi havia 704 nens i adolescents vivint amb 492 famílies, però uns 280 encara estan a l'espera de trobar una llar.

En aquesta línia, a finals de mes s'iniciarà la prova pilot de les denominades Unitats Convivencials d'Atenció Educativa, que corresponen a l'acollida de menors amb malalties cròniques, germans o necessitats especials que per la seva edat o condició no són susceptibles de ser adoptats.

elperiodico.cat

Nits de cinema oriental a Vic

2009-07-01T03:53:00.000-07:00

Del 9 al 18 de juliol Vic (comarca d'Osona) organitza les "Nits de cinema oriental".

Dijous, 9 de juliol. Vietnam:

18.00. Narració de contes tradicionals vietnamites amb llums, ombres i colors. Lloc: Biblioteca Joan Triadú.

20.00. Projecció de CINC DIES A SAIGON Lloc: Sala Marià Vila d’Abadal. Edifici El Sucre

22.30. Sopar vietnamita i actuació musical. Lloc: Edifici El Sucre / reserva prèvia: Tel. 93 8867287 i 93 8887639

Divendres, 10 de juliol. Sessió infantil:

18.00. Projecció de PONYO EN EL ACANTILADO. Lloc: Cinema Vigatà.

20.00. Pica-pica oriental. Lloc: Cinema Vigatà

Dissabte, 11 de juliol. Poriental: nit de terror oriental:

22.00. Projecció de tràilers i curtmetratges asiàtics de terror. Lloc: Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú

22.30. Projecció de 13 BELOVED / Servei de cerveses i licors orientals. Lloc: Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú

Dimarts, 14 de juliol. Nepal:

18.00. Creació d’estels nepalesos. Lloc: Bassa dels Hermanos

19.00. Presentació del llibre LAS GAFAS DE BULU. Lloc: Biblioteca Joan Triadú

21.00. Tast de cuina nepalesa. Lloc: Bassa dels Hermanos

21.30. Balls i música tradicional del Nepal. Lloc: Bassa dels Hermanos

20.00. Projecció de NENS DEL NEPAL i JOURNEY OF A RED FRIDGE. Lloc: Bassa dels Hermanos

Dimecres, 15 de juliol. Tailàndia:

19.00. Conferència: L’ALTRE CINEMA ASIÀTIC. Lloc: Museu de l'Art de la Pell

21.00. Sopar tailandès. Lloc: Bassa dels Hermanos

21.30. Exhibició de Tai-chi Chuan. Lloc: Bassa dels Hermanos

22.00. Projecció d’ONG BAK 2. Lloc: Bassa dels Hermanos

Dijous, 16 de juliol. Xina:

22.00. Projecció de PERHAPS LOVE. Centre Cívic Remei-L’Estadi.

Divendres 17 de Juliol. Vic s’escriu amb “B” de Bollywood:

18.00. Classe de danses Bollywood Lloc: Plaça d’Osona / Inscripcions: Bibl. J. Triadú i Of. Municipal Remei21.00. Sopar indi. Lloc: Plaça d’Osona
21.30. Estrena de l’espectacle BOLLYVIC. Lloc: Plaça d’Osona

22.00. Projecció de BILLU BARBER. Lloc: Plaça d’Osona

Dissabte 18 de Juliol. Nit golfa:

22.00. Projecció de tràilers i videoclips freaks. Lloc: Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú 22.30. Projecció de THE MACHINE GIRL / Servei de cerveses i licors orientals. Lloc: Pati posterior de la Biblioteca Joan Triadú

Totes les sessions són gratuïtes. Els sopars i degustacions són a preus populars. Les pel·lícules són aptes per a tots els públics.

El te verd

2009-06-26T03:42:00.000-07:00

El te verd són les fulles de l'arbre anomenat "Camellia sinensis" que han passat un procés mínim d'oxidació. És molt popular a la Xina i al Japó, però actualment s'està popularitzant a occident, on és més tradicional el te negre.
El te verd és conegut pels seus efectes beneficiosos sobre la salut. A l'Àsia es gaudeix del te verd no només pels seus efectes mèdics, sinó també per la diversitat de gustos que es poden experimentar a través de les diferents varietats que existeixen.
Els tipus de te verd poden variar significativament depenent de com s'assequen les fulles, d'on són cultivades o de quins productes s'hi afegeixen.
Els xinesos coneixen els efectes mèdics beneficiosos del te verd des de temps ancestrals, fent-lo servir per tractar des de mal de caps fins a depressions. És per això que els científics han realitzat diferents estudis per provar si aquestos efectes beneficiosos són reals. Aquests estudis han incrementat la popularitat del te verd.

El te verd és ric en polifenols, un poderós anti-oxidant, que ajuda a prevenir el càncer, els atacs de cor i ajuda reduir els nivells de colesterol.
L'únic efecte negatiu del te conegut avui en dia es l'insomni que pot causar pel fet que conté cafeïna.

Existeixen diferents varietats de te verd, a quasi cada poble on es cultiva el te li donen el seu propi toc que el diferencia de la resta. Les varietats més populars són Longjing, Genmaicha, Gyokuro, Gunpowder o Bi Luo Chun.
A la Xina, en alguns llocs, encara es fan servir els mètodes manuals tradicionals per facturar el te verd mes fi.
A l'Àfrica Occidental se sol preparar mitjançant una ebullició llarga i sovint se serveix amb molt de sucre i amb una mica de menta infusionada al final.

Tipus de te verd a Xina:

- Zhejiang: Te Hui Ming, Te Long Ding, Te Hua Ding, Te Qing Ding i Te pólvora

- Hubei: Te Yu Lu

- Henan: Te Mao Jian

- Jiangsu: Te Bi Luo Chun i Te flor de la pluja

- Jiangxi: Te Chun Mee, Te Gou Gu Nao i Te Yun Wu

- Anhui: Te Da Fang, Te Huangshan Mao Feng, Te Lu An Guapian, Te Hou Kui, Te Tun Lu, Te Huo Qing i Te Hyson

El llac de les 1000 illes, Zhejiang

2009-06-15T11:56:00.000-07:00

Amb un 81% de l'àrea coberta de boscos, el llac de les 1000 illes o llac Qian Dao és una paratge natural de la provincia de Zhejiang, situat a Chun'an, que es va formar l'any 1959 com a resultat de la construcció de la central hidroelèctrica de Anjiang.

Compta amb 1.078 illes que mostren un aspecte diferent segons les estacions de l'any.

Es troba a aproximadament 150 km a l'oest de la ciutat de Hangzhou i a 140 km al sud-est de la muntanya Huangshan.

El llac Qian Dao és conegut per els seus turons verds, les aigües cristal lines, coves exòtiques i estranyes formacions rocoses.

"Nognfu Water", una famosa marca d'aigua mineral de Xina recull l'aigua d'aquest llac.

"Al final de l'escapada"

2009-06-15T10:20:00.000-07:00

"De fondo, mientras la angustiada madre habla con el periodista por teléfono, uno cree oír voces de niños. Y suenan alegres. Sí, ahí están, jugando en la puerta de casa, aclara ella. "La semana pasada hizo 17 grados bajo cero, pero hoy ha salido el sol". Diecisiete grados bajo cero en junio. ¿Dónde se habrán metido? Antes, por estas fechas, los cinco niños y sus padres ya se estaban bañando juntos en su piscina de Alhaurín de la Torre (Málaga).
Hace dos años, María, Xenia (hermanas biológicas de 14 y 13 años, nacidas en Rusia), Manuel, Daniel (de 5 años, originarios de Marruecos) y Alicia (de 5 años, nacida en China) crecían sobre sus nuevas raíces españolas tras ser rescatados en orfanatos de África, Europa y Asia por sus nuevos padres, Carmen Custodio Aranda y Pedro Guillermo Sánchez Maroto, hoy de 49 y 50 años.
En ese hogar cosmopolita reinaban la felicidad y un confort que esos cinco niños salvados del abandono no habrían probablemente disfrutado jamás si esta arrojada pareja no hubiera removido cielo y tierra para adoptarlos, imparables, uno detrás de otro: dormían en un chalé de 350 metros cuadrados, con un jardín de 2.500 metros cubierto de césped y juguetes de anuncio, veían los dibujitos animados en una pantalla gigante, tenían una niñera que ayudaba a la madre... Habían construido para ellos un mundo idílico y armónico.
Cinco niños de tres razas bajo un mismo techo, un mismo amor. Formaban una familia tan ejemplar, que se convirtieron en referencia para otros padres deseosos de adoptar y acabaron protagonizando una serie de TVE sobre la aventura de las familias adoptantes, 'Hijos del corazón', que se emitió a finales de 2006.
Dos años y medio después, el paraíso se les ha vuelto del revés. Carmen y sus hijos ya no viven con el padre en un chalé de lujo en la Costa del Sol, sino en una sencilla casita de madera, prestada, sin juguetes y con un barreño en lugar de la piscina, en un pueblito argentino del antiguo Fin del Mundo. Esos cinco niños desarraigados desde el nacimiento han acabado de nuevo desplazados a 11.777 kilómetros de España debido a la traumática ruptura de sus padres adoptivos. El detonante fue, según Carmen, la detención de Pedro bajo la acusación de haber sustraído 250.000 euros de la sucursal de Unicaja que dirigía. Él asegura que el caso está "sobreseído por falta de pruebas".

Vídeo
elmundo.es

20.000 visites!!!

2009-06-02T11:48:00.000-07:00

Ahir aquest bloc va rebre la visita 20.000!!!

Gràcies a tots els que em visiteu per fer-ho possible!

Aprofito aquesta entrada per donar les gràcies a tots els que visiteu i heu participat a l'altre bloc que vam crear jo i la Marta fa uns mesos, ja que amb 5 mesos ja ha rebut 25.000 visites!

Assignacions

2009-05-31T10:28:00.000-07:00

Aquest mes hi ha hagut 150 famílies espanyoles assignades.

Segons comenten, si aquestes assignacions haguessin arribat a principi de mes, com és el seu costum, només haguessin estat dos dies (9 i 10 de març).

Durant aquest mes, el Centre Xinès d'Adopcions ha seguit treballant i gràcies a aquest temps "extra" per culpa del virus de la grip porcina, han pogut assignar fins al dia 14.

Han estat 85 famílies que tramiten per protocol públic a les quals, si es sumen les que tramiten per ECAI, arriben a unes 150 més o menys.

Aquestes son algunes de les famílies espanyoles assignades:

Andrea Yu y Marta Tianyi: Heilongjiang

Bendita tu Luz: Jiangxi

Viaje familia Diaz Sola: Jiangxi

Mi princesa Paula: Jiangxi

El final del hilo: Guangdong

Un color nou

2009-05-29T12:02:00.000-07:00

Fa uns dies que fan un programa nou al canal33. Es titula "Un color nou" i s'emet cada dimarts al vespre (a les 21:25).

"Un color nou" és una sèrie cultural d'entreteniment sobre l'art a partir de la mirada de cinc grups de nens i nenes, d'entre 6 i 11 anys, de cinc països diferents: Equador, Burkina Faso, Marroc, Catalunya i Xina. En cada programa els nens i nenes manifesten les seves opinions sobre una obra cabdal de l'art mundial, d'artistes d'arreu. Al mateix temps, se segueix el procés de creació d'una obra col·lectiva dels joves.

Agafant com a referència estilística i formal l'anterior treball de Lala Gomà, "El Sol de la nit", cinc grups de deu nens i nenes analitzen en cada episodi una obra d'art concreta de referència mundial (la mateixa per a tots els grups), i paral·lelament van fent la seva pròpia creació (utilitzant les mateixes tècniques i materials).Així, es poden veure els joves protagonistes en diversos àmbits: jugant i divertint-se amb l'art, conversant mentre creen, reflexionant, discutint en grup, creant (individualment i/o col·lectivament), parlant a càmera, analitzant els artistes i les seves obres. Tot aquest contingut es vertebra mentre té lloc el procés de concepció, creació i realització de l'obra de cada noi i noia.

Dirigit per Lala Gomà, el programa ofereix una mirada infantil sobre el món de l'art en un àmbit de multiculturalitat.

En cada programa hi ha una obra d'art protagonista, que és comentada i analitzada pels cinc grups de joves. Les obres són escultures, pintures i/o fotografies; i hi ha artistes creadors dels cinc contextos culturals que participen al programa. Així, tots els nens i nenes veuen i interpreten les mateixes peces d'artistes amb orígens i contextos ben diferents.Òbviament, els nois i noies analitzen tant el continent com el contingut de l'obra, de manera que el debat no queda centrat només en la part creativa, sinó en el context que l'ha gestada. Així, es fa servir l'art com un pretext, també, per parlar de la cultura i la diversitat en un sentit més global.

A la web podreu veure els capitols anteriors.

Un color nou

Premi Fabulous x 2

2009-05-22T05:46:00.000-07:00

Recollo el premi Fabulous per doble:

el primer per aquest blog (elfilvermell) de les mans de la Sílvia, i l'altre per el bloc d'orfenats que vaig començar amb la Marta fa uns mesos (conelcorazonenchina) de les mans d'en Manu. Aquest el poso aquí ja que en aquest bloc només hi publiquem entrades sobre el tema i, així, d'alguna manera també en queda constancia.

Moltes gràcies a tots dos!

Seria difícil escollir uns blocs per passar el premi, així que, com va fer la Sílvia el passo a tots els blocs que tinc agregats a la columna de la dreta perquè m'agrada seguir-los i per tant, per mi tots son fabulosos.

Article: Dibuixant somriures

2009-05-20T06:05:00.000-07:00

"Cuando un niño nace con una fisura labial y palatina, el primer problema con el que se encuentra es que no puede ‘mamar’, simplemente porque es incapaz de ‘succionar’.
Si además, ha tenido la mala suerte de nacer en un lugar que por los motivos que sean sus padres no se pueden hacer cargo de su cuidado, este bebé termina en un orfanato.
Es lógico pensar que para alimentar a un bebé con una fisura se necesita mucho tiempo, paciencia y dedicación, algo que la mayoría de los orfanatos chinos no pueden ofrecer y es por lo que la mortalidad de estos bebés en los orfanatos resulta tan alta (hasta un 80%).
Por ello LWB empezó a crear las Casas de Curación, como apoyo a los orfanatos, para ayudar a este tipo de niños. En estas casas se alimenta a los niños hasta que cogen el peso para poder ser operados. Después, en vez de mandarlos de vuelta a los orfanatos, intentamos buscarles familias de acogida y asimismo se habla con el orfanato para que rellenen sus papeles con el fin de que el niño pueda salir en adopción y encontrar a su familia."

Video d'una familia adoptant:

Vídeos: 4ª part. L'adopció a altres països

2009-05-13T02:38:00.000-07:00

Etiòpia:

Vietnam:

Guatemala:

Rússia:

Colòmbia:

Ucraïna:

Índia:

El riu Li, Guangxi

2009-05-10T02:15:00.000-07:00

El riu Li és un riu de la província de Guangxi. Ell seu origen es troba a la muntanyes Mao'er i flueix a través de Guilin, Yangshuo i Pingle. El seu curs, de 437 quilòmetres, està flanquejat per verds turons i és habitual veure a la vora del riu nombrosos búfals d'aigua. Aquest riu s'ha convertit en un dels punts de destinació de molts turistes que el coneixen pels diversos creuers que fan travessies i que permeten conèixer millor els paratges de la regió. Gran part d'aquests creuers realitzen la seva travessia pels 83 quilòmetres que separen les ciutats de Guilin y Yangshuo.

El riu es divideix en tres seccions diferents. Entre els punts escènics destaquen: La balma de la flauta de canya (que una cova que conté un gran nombre d'estalactites i estalagmites així com cortines de roca), el turó de la trompa d'elefant (símbol de la ciutat de Guilin) i el Canal Lingqu (un dels projectes de conservació d'aigua més antics i el canal més antic que existeix en el món).

A més del paisatge muntanyós, també hi ha boscos de bambú verd i altres arbres exòtics.

La bellesa d'aquest riu havia inspirat a molts poetes, escriptors i pintors de la cançó. Molts poemes clàssics xinesos tenen van cantar les lloances del riu Li.

A la ribera del riu s'hi pot trobar un paisatge com sortit d'una antiga llegenda xinesa. També nombroses barques turístiques solquen una multitud de petits poblets blancs col.locats en fila índia. S'hi poden veure els nens banyant-se a la riba, les dones fent la bugada i els grangers regant les seves plantacions d'arròs.

Un dels pobles que s'obren al pas és Yangshuo, el destí final de les barques turístiques. És un petit poble de poques cases de pescadors ple de gent molt amable i que parlen anglès a la perfecció.

La grip porcina ajorna les adopcions a la Xina

2009-05-03T10:37:00.000-07:00

El temor que els nens que esperen adopció contreguin el virus A1H1 per un possible contagi dels pares adoptius estrangers va portar les autoritats xineses a demanar a les agències internacionals intermediàries que aconsellin l'ajornament dels viatges a la Xina.

Les menors defenses dels petits i la propagació del virus de la nova grip per diversos països del món porten el Centre d'Assumptes d'Adopció de la Xina (CAAC) a adoptar la mesura", va informar la institució oficial al seu portal d'Internet.

Segons la mateixa font oficial, els potencials pares adoptius de nens xinesos que es preparaven a viatjar al gegant asiàtic, després de rebre la convocatòria per iniciar el procés legal d'adopció, han d'ajornar el seu viatge. Per això es va afegir que es prolongarà entre 3 i 5 mesos la validesa dels documents legals emesos pel centre de l'1 de març al 30 d'abril i que permeten recollir el menor i registrar-lo en els consolats del seu país d'origen a la capital xinesa.

Les agències intermediàries d'adopció han de desaconsellar el viatge, es va afirmar des de la mateixa font, donat que "hi ha casos de la grip porcina en alguns països i regions, donat el seu alt nivell de propagació i per evitar l'eventual contagi durant el procés de registre de l'adopció i protegir la salut dels menors en els orfenats i dels pares adoptius".

El Centre va demanar també en la seva pàgina web la cooperació amb les autoritats locals de registre de l'adopció "per l'harmonia del procés".

A més, si els pares adoptius que ja es trobin a la Xina no se senten físicament bé han d'acudir a l'hospital per ser controlats i a més informar al centre.

Dia de llibres, Sant Jordi

2009-04-23T05:47:00.000-07:00

Venida de la Lluvia: Esta es la historia de Yu Lai, la niña venida de la lluvia. Una espera de años con el alma en estado de buena esperanza, un larguísimo viaje, las circunstancias sociales y políticas de un país enorme y bello: China. Un bebé aparece, solo, a las puertas de un edificio de oficinas, y unos padres aguardan al otro lado del mundo. Unos lazos se rompen y otros se crean. Alguien llora y alguien ríe. La vida, compleja e inexplicable, acerca el Oriente y el Occidente.Este libro muestra la parte más humana y conmovedora de la adopción internacional que, por encima de la burocracia y de las dificultades, une unos corazones con otros. Los sueños viajan en papeles oficiales. Niños héroes se convierten por fin en hijos, en nietos, en bisnietos. Nacen por todas partes familias multiculturales unidas por aquello que todos los seres humanos poseen en común: la capacidad de quererse.Venida de la lluvia es un relato intenso y sincero sobre la maternidad y sobre los valores que hacen grandes a las personas, escrito con la convicción de que las risas de un niño son patrimonio de la humanidad.

Muñecas de porcelana: Es el relato de las vivencias en China de quince parejas que, en febrero del 2006, viajaron a Nanchang para reunirse con sus hijas tras años de espera y de amor profundo e intenso. Quince niñas que, como se afirma en un hermoso proverbio chino conocido por todos los adoptantes en aquel país, ya en sus orfanatos de Ningdu, Fuzhou, Gao'an, Jianxin y Ganzhou estaban destinadas a unirse a sus padres, a encontrarse con ellos a pesar del tiempo y del lugar, a pesar de las circunstancias.Sin embargo, para cada uno de los que viajamos en aquella ocasión, este libro nunca será sólo la memoria objetiva de nuestra anhelada estancia en China, de aquel soñado encuentro entre padres e hijas. Será, además, el relato de cómo aquel fuerte hilo rojo entretejió la vida de cada una de nuestras hijas, de cada uno de nosotros con la de Vicente -el guía de PIAO, autor de este libro- y la de Nacha -guía de BLAS- que nos acompañaron, aconsejaron y cuidaron en todo momento y sin los cuales los lazos de amor y amistad de los que ahora gozamos nunca se hubieran anudado.Ese hilo rojo que entonces, ahora y siempre nos unirá, podrá tensarse o enredarse, pero nunca podrá romperse.”

La Historia de Emma: Para Emma es muy importante saber qué lugar ocupa dentro de su familia. Por eso le pide a menudo a su abuela que le cuente su propia historia, la historia de cómo sus padres decidieron adoptarla, y de cómo viajaran hasta la China para darle una nueva familia, sólo por amor. Emma también quiere, cuando sea un poco mayor, viajar a China para conocer sus raíces. A partir de 6 años.
http://www.editorialjuventud.es/3460-8.html

Una luz vino de Oriente: Àngels y Millán, padres de tres hijos biológicos, decidieron adoptar por amor y generosidad a dos niñas chinas de corta edad en sucesivas etapas. Una luz vino de Oriente, narrada por la periodista Virtu Morón, es el testimonio lleno de ternura y emotividad de la experiencia feliz de una doble adopción, donde se reflejan los temores, las alegrías, las dudas, las incertidumbres y el amor de una pareja que nos sumerge en el largo proceso de una doble adopción.
Un libro que nos enseña a buscar y esperar lo mejor y más gratificante de la vida.

Vaig arribar de… la Xina: "Un matí de setembre vam rebre una trucada de telèfon molt especial: ens deien que el teu nom, era Litang i que ens esperaves a la Xina." Obra de fàcil lectura dirigida a pares adoptius o en procés d'adopció. La història és sempre emotiva i tendra. Les pautes o recomanacions psicopedagògiques poden ser de gran ajuda per aquests pares. Amb el suport de l'Institut Cátala de l'Acolliment i l'Adopció de la Generalitat de Catalunya.

El hilo rojo: es pot aconseguir a la web d’AFAC..
http://www.afac.info/el-libro-el-hilo-rojo.html

Ja venim, Jian: Aquesta aventura humana conté alhora dos viatges: el que realitzen la Teresa i el Joan a través la geografia i la cultura xineses per anar a trobar el Jian, i el que té lloc a dintre dels seus cors arran de les circumstàncies que els duen a tirar endavant amb l’adopció internacional i el llarg procés que aquesta decisió comporta. Gràcies a la qualitat literària del relat i a l’alt interès humà de l’experiència que narra, Ja venim, Jian està destinat a deixar un record perdurable en els lectors.

T’estimo amb bogeria: Basada en l'experiència de l'autora, aquesta història explica el viatge d'una dona a la Xina per adoptar una nena. Des dels primers tràmits fins al retorn de totes dues en avió. També és la crònica del bebè, la seva vida anterior a l'orfenat, on comparteix bressol amb altres nenes, i l'arribada a la nova llar. Les delicades aquarel·les de Jane Dyer són el complement perfecte d'aquest deliciós text, un cant a l'amor i a l'alegria que suposa dur un fill al món.

Bon Sant Jordi!!!

Apadrinaments: Adopchina i AFAC

2009-04-16T09:01:00.000-07:00

Adopchina va arribar a un acord directe amb diferents orfenats de Xina i cada mes es fa arribar el total d’apadrinaments als orfenats.
Es pot apadrinar qualsevol nen adoptable, de passatge verd o no adoptable.
La família que decideix apadrinar tria quin tipus d’apadrinament fa, però la criatura se li assigna, no es por escollir. Després es reben fotos, dades i l’orfenat al qual es troba la criatura.
Pràcticament cada mes es rep una foto actualitzada del nen apadrinat.
L’apadrinament es paralitza quan la criatura és assignada. La família obtindrà informació sobre si l’assignació és nacional o internacional (si es així s’informarà del país en el qual ha estat assignat i per part de l’associació s’intentarà contactar amb la família adoptiva per un contacte amb els padrins tot i que no sempre es possible. Quan es fa l’entrega de la criatura als seus pares adoptius els directors s’encarreguen d’informar a la família que el seu fill/a estava apadrinat per una família espanyola i se’ls hi dóna una targeta de l’associació per poder contactar amb ells).
Una vegada la criatura ha estat adoptada, la família decideix si apadrinar un altre criatura o no.
De moment els nens per apadrinar son limitats, per tant es segueix l’ordre d’arribada de les peticions de manera estricte.

http://www.adopchina.org/

AFAC ha començat un nou projecte, el de finançar l’estada de nens i nenes que estan a famílies d’acollida en espera de rebre l’assignació. El fet de que un nen o nena gaudeixi d’una família d’acollida fa que l’espera, fins poder fer una abraçada als seus pares, sigui molt millor per a ell/ella.

Però no només això, aquests nens, en viure amb una família reben l’estimulació, cures i amor que no poden rebre a una institució.AFAC disposa d’un primer projecte d’Apadrinament per a 8 menors que, amb el donatiu mensual assignat, faran que la seva espera sigui millor al costat de la família d’acollida, fent-se càrrec de les despeses per a la seva manutenció.

Alguns d’aquests nens, són nens amb handicap, i només l’apadrinament pot fer que acabin coneixent el que és viure a una verdadera família.L’apadrinament es farà mitjançant rebut domiciliat al compte que se’ns indiqui i el pagament podrà ser anual o mensual.

http://www.afac.info/

Premi Symbelmine

2009-04-11T10:01:00.000-07:00

La Mar de Mi peque espera en China m'ha passat el premi Symbelmine o no m'oblidis.

Moltes gràcies!!!

Què significa Symbelmine?

Flores también conocidas como "no me olvides". La idea es otorgar este premio en agradecimiento a los blogs, premiando su trabajo y como un motivo más para estrechar lazos existentes, para que así no nos olvidemos de esos blogs, que hacen que cada día queramos seguir haciendo lo que hacemos". Symbelmine, Athelas, la Hoja de Reyes...esta rara flor tan sólo crece en las tierras que en un tiempo estuvieron habitadas por los Numenoreanos, pues la trajeron ellos mismos de su propia tierra. Pocos sabían desde los tiempos de la Guerra del Anillo, incluso entre los hombres de Gondor, la fuerza curativa que esta flor alcanzaba en manos del linaje de Isildur, el caído por la voluntad del Anillo.Esta flor en realidad existe y se conoce como "no me olvides". La pequeña y modesta flor "no me olvides" o miosota es generalmente azul claro o blanco con un poco de color rojo, tiene cinco pétalos y su centro asemeja un pentágono resplandeciente de colores blanco y amarillo; crece en grupos, dado que sus semillas pequeñitas son dispersadas por el viento en los terrenos grandes. Simboliza a la amistad y al amor sincero y verdadero.De acuerdo a una antigua leyenda, un caballero vestido en su armadura estaba cabalgando a la orilla de un río con su prometida. Ella vió un grupo de flores azules meciéndose en el agua, y pidió a su amante que las recogiera. Al intentar llegar a ellas, el caballero se resvaló y cayó al rio. La pesada armadura impidío que pudiera nadar y comenzó a hundirse en el agua pero antes arrojó las flores azules a su amada diciéndole "No me olvides".

Regles del premi:

- Elegir blogs o sitios de Internet que por su calidad, su afinidad o cualquier razón hayan conseguido establecer un vínculo que desees reforzar y premiar con un “no-me-olvides” y enlazarlos en el post escrito.

- Escribir un post mostrando el premio, citar el nombre del blog o web que te lo regala y notificar a tus elegidos con un comentario. Si es posible el origen del premio.

- Exhibir el Premio en tu blog.

Passo aquest premi a:

Marta: el rincón de bao bei

Sílvia: amb la meva princesa

Anna: anna, andreu i laura

Eli: 3trossets

Isabel: almendras y mandarinas

Victòria: arribaràs d'Etiòpia, t'esperem!

El llac Kanasi, Xinjiang

2009-04-05T11:07:00.000-07:00

El llac Kanasi està a la regió autònoma de Xinjiang Uygur, dins de la reserva natural de Kanasi. Comparteix frontera amb Kazakhstan, Rússia i Mongòlia.
És el llac més profund dels llacs alpins xinesos i està a 1375 km sobre el nivell del mar.
Hi ha varies llegendes sobre estranyes i misterioses criatures: l’equivalent mite escocès sobre el llac Ness. Durant més de 100 anys hi ha hagut rumors sobre misterioses criatures que habiten en aquest llac i que devoren al bestiar.
Kanasi, en mongol, significa ric, bell i misteriós. La regió té espectaculars llacs, glacials, boscos.
Durant més de 100 anys hi ha hagut rumors sobre misterioses criatures que habiten en aquest llac i que devoren al bestiar.
Anteriorment, la reserva només obria durant els mesos càlids. La temporada d’hivern pot durar fins a set mesos a Kanasi, amb temperatures que arriben als 40 graus sota zero.
No obstant, amb els avanços i els avantatges en infraestructura, es tenen les condicions necessàries per rebre turistes a l’època de més fred.

La filla del Ganges: La història d'una adopció

2009-03-25T12:47:00.000-07:00

Avui us recomano aquest llibre escrit per l'Asha Miró, nascuda l'any 1967 i adoptada per una familia barcelonina a la Índia l'any 1974. Ella es mare adoptiva d'una nena amb els mateixos origens.

"L’Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d’un orfenat de l’Índia, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l’esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a un fill, a més d’una germana, nascuda, com ella, a l’Índia. Però, ni tot l’efecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l’Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que en conservava es corresponen amb la realitat i, sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per que la van dur a un orfenat de ben petita.
La filla del Ganges és un testimoni d’una adopció i un emotiu relat sobre la recerca de les pròpies arrels. "

1 any!!!

2009-03-18T06:31:00.000-07:00

Avui fa un any just que vaig obrir aquest blog!

Ja feia uns dies que a darrere del Treball de Recerca anava visitant alguns blocs i al final vaig decidir obrir-ne un jo.

Al principi no m'acabava de decidir si fer-ne un o no, al final em vaig decidir, vaig pensar que si no em feia el pes sempre hi era a temps a tancar-lo. Al final no ha fet falta tancar-lo i avui celebra el seu primer any i amb 16.500 visites!!

També haig de dir que això potser no hagués estat possible sense tots aquells que em visiteu.

Durant aquest any el bloc m'ha aportat moltes coses i tots aquells que teniu bloc ja ho sabeu prou bé oi?

Així que només em queda dir-vos gràcies a tots per les vostres visites i els vostres comentaris!

Article: Abandonadas o colocadas en una vida mejor?

2009-03-17T11:39:00.000-07:00

"Durante las jornadas "Jóvenes globales - Generaciones globales", se preguntó a un grupo de adoptadas en China qué sentían al oír la palabra "abandono". Las primeras en intervenir explicaron que les molestaba cuando la oían una y otra vez en los medios de comunicación en artículos sobre la adopción en aquel país. Danya, una extrovertida y risueña niña de 9 años, explicaba que a ella no la habían abandonado, que la habían depositado "cariñosa y suavemente" en un lugar público, sabiendo que de ese modo accedería a una vida mejor.
Jenna (16 años) fue la última en intervenir en este primer turno de respuestas. Dijo que un 99% de ella estaba de acuerdo, pero que no podía callar ese 1% de sí misma que se sentía abandonada. Su voz se quebró por el llanto, y necesito más de 10 minutos para controlar sus lágrimas. Jennifer tomó entonces el micrófono para explicar que el sentimiento de abandono era algo que también a ella, como a muchos de los adoptados que ha conocido, la había marcado. A él achacó su perfeccionismo y su pavor al fracaso, y dejó entrever que también había marcado sus relaciones con los chicos. Salvo la pequeña Danya, que andaba distraída jugueteando en su silla, el resto de las participantes en la mesa asentía en silencio. Fue un momento muy emotivo y emocionante, en el que las protagonistas de lo que los psicólogos llaman "la experiencia adoptiva" nos permitieron atisbar lo más íntimo de sus sentimientos.
Su valioso testimonio nos invita a reflexionar sobre esa incómoda realidad a la que hacen frente nuestros hijos. Está bien que nos esforcemos en usar palabras adecuadas, y en ayudarles a entender que posiblemente sus madres tomaron una decisión responsable y positiva al entregarlos para que fueran adoptados. Sin embargo, tenemos que estar preparados para aceptar el dolor que esa realidad les produce. Hay dolores que no podremos evitarles pero, si estamos abiertos a comprender que no ponen en cuestión nuestra relación con ellos, podremos acompañarles y apoyarles para que salgan fortalecidos de su sufrimiento."

Parasaber.com

Nanjing Road: Shanghai

2009-03-13T08:21:00.000-07:00

El Nanjing Road es troba ubicat en el districte Huangpu de Shanghai. A banda i banda del carrer hi ha esteles fetes per l’anterior president de la Xina, Jiang Zemin.
Es va acabar de construir l’any 1999. El millor moment per apreciar la bellesa d’aquest carrer és a la nit, però de dia és molt concorreguda per una gran quantitat de gent de negocis, turistes i venedors. A la nit hi ha un munt de cartells que competeixen per ser vistos, la música sona i els venedors ambulants intenten vendre la ultima mercaderia que els ha quedat. El transit de vehicles està prohibit per el carrer, excepte petits trens que serveixen als turistes per recórrer el carrer. Hi ha centenars de botigues, supermercats, restaurants de luxe de diferents estils... Les llums transmeten el dinamisme de Shanghai durant els 1200 metres que hi ha de carrer. També hi ha un museu de cera i altres llocs per visitar.

"Bombay Express": el nou Pekín Express

2009-03-08T03:13:00.000-07:00

"Cuatro pone en marcha la segunda edición de "Pekín Express" con la búsqueda de parejas participantes que quieran embarcarse en el que ha sido uno de los programas revelación de la temporada. En esta nueva temporada, el reality de aventureros cambia su ruta de viaje como ocurre en el formato original. Así, el espacio dará comienzo en Pekín para concluir en Bombay, según ha conocido Vertele.com. En un principio, los responsables del programa barajaron la posiblidad de cambiar el destino final de esta segunda edición, tras los terribles atentados acaecidos hace unas semanas en la ciudad india y que costaron la vida a más de cien personas.Sin embargo, "Pekín Express" mantendrá finalmente este nuevo itinerario que implica comenzar el viaje desde donde terminó la primera edición, Pekín, para concluir en Bombay".

Shigatse: un poble del Tibet

2009-02-23T08:52:00.000-08:00

Shigatse és un poble situat al Tibet i té una població de 80.000 habitants.
El nom de Shigatse significa terra fèrtil i és el segon lloc més important del Tibet. A la ciutat hi habita el Panchen Lama, segon líder espiritual del Tibet.
Està a 300 km de Lhasa i és un lloc de parada per peregrins i visitants. La regió presenta un especial interès ja que aquí s’hi troba l’Everest, el Glacial de Karo, el Llac de Yamdrok i molts monestirs com ara Sakya, Pelkor Chode, Rongbuk...
En aquesta població ja es veuen habitants xinesos que acostumen a estar a les poblacions amb més presència de turistes. Aquí hi ha moltes botigues, supermercats, restaurants i hotels xinesos.
És un lloc de gran importància per el budisme gracies a l’atractiu Monestir de Tashilhunpo. Un altre monestir important és el de Shalu, situat a 22 km al sud del poble.
El monestir de Tashilhunpo és el principal atractiu de Shigatse. Es pot veure a una gran distància, sobretot els seus reflexes daurats de les seves teulades. Aquí es troba la important estàtua gegant de Buda, la més gran de món amb 26,2 metres d’altura, 11,5, metres d’amplada i decorada amb un gran nombre de joies.

Vídeos: 4ª part

2009-02-18T09:25:00.000-08:00

Journey to Ella:

China Adoption:

China Adoption Pick Up Trip and Homecoming:

Lilly Grace KeXiu:

Nou bloc...

2009-02-13T13:19:00.000-08:00

Al final m'he decidit, començo un nou bloc personal, cosa que significa que aquest quedarà únicament dedicat a Xina, tot i les poques coses personals que hi tenia fins ara. Últimament més d’un bloc s’ha passat a privat i ja és una idea que feia temps que em voltava pel cap això de tenir un espai per les coses personals. Així que avui m’he decidit.
Em semblava una mica injust tancar aquest perquè no crec que hi hagi res dolent en parlar sobre Xina de manera general. Per aquest motiu he creat el meu bloc personal:

Anna: coses meves

Tots aquells que hi volgeu tenir accés feu-m'ho saber!!

Desafiament

2009-02-08T09:29:00.000-08:00

La Mar i la Silvia em repten a fer aquest desafiament, i jo encantada accepto!

Com és el teu despertar?
Suposo que depèn del dia. Els dies que toca anar a l’institut el pare és com un despertador, aprofitant que marxa a l’hora que jo em llevo, ell em crida. I els caps de setmana aprofito per dormir més estona, esmorzo tranquil·lament...

Estació preferida de l'any
L'estiu... tot i que hi ha moments d'altres estacions que també m'agraden molt.

Què fas al temps lliure?
Aprofitar per sortir amb els amics, fer coses amb la familia... o fer aquelles petites coses que mai trobes un moment per fer.

Menjar preferit
Uii... Això és difícil... No sóc gaire maniàtica amb el menjar, de fet m’agrada bastant tot, però amb uns bons macarrons o caldo de l’àvia...

Dia de la setmana que prefereixes
Sense cap dubte, el dissabte!!

Algún lloc que t'agradaria visitar
Xina, Vietnam, Nova York...

A què téns por?
Suposo a perdre aquells que m'estimo

Què és per tu un blog?
Un espai on intercanviar opinions, apendre coses noves...

Et costa perdonar...
Les mentides

Què anyores?
A gent que ha marxat o que veig molt poc sovint, llocs on anava de petita...

Com vius el nadal?
Doncs... una mica com el viu tothom, amb la familia, els amics... un moment de l'hivern que m'encanta!

Qui va formar el teu millor concert?
Un dels millors ha estat un concert d'aquest estiu a Terrassa... dels Pets... un grup que fa molts anys que escolto i que m'ha acompanyat en molts moments, em porta bons records!

El passo a tots aquells que us animeu a fer-lo!!!

Els paisatges de Shidu: Beijing

2009-02-03T10:03:00.000-08:00

Shidu està situat en els suburbis del sud de Beijing, districte de Fangshan a la part alta del Jumahe. És l’únic lloc on es troben llacs i valls de les característiques naturals del paisatge excèntric en la part nord. Hi ha una gran quantitat de muntanyes i aigües, és conegut com “el bosc fantàstic del nord” i és un dels 16 llocs més visitats de tot Beijing.
Rep el nom de Shidu (10 encreuaments) degut a que al llarg de la història, des de Zhang Fang fins aquí la gent ha de fer un total de 10 encreuaments per arribar-hi.
Té més de 20 atraccions principals.
En el primer encreuament es poden trobar aigües blaves i muntanyes amb una vista fantàstica.
En el segon encreuament i fins al sisè es poden trobar roques tallades i fines que formen muntanyes com la Shi Zhu Feng i la Bi Jia Shan que reben aquest nom per les seves puntes fines. Finalment des del setè encreuament i fins l’últim es poden trobar boscos verds, rius brillants, muntanyes rocoses...
L’època ideal per visitar aquest lloc és a la primavera i a la tardor, tot i que a l’estiu també és un bon refugi.

El Buda de Leshan

2009-01-28T09:32:00.001-08:00

És l’estàtua esculpida en pedra de Buda més alta de tot el món. Va ser construïda durant la dinastia Tang.
Està tallada al penya-segat de Lingyun, a la part sud de la província de Sichuan, prop de la ciutat de Leshan. L’escultura està davant de la muntanya Emei i l’aigua del riu circula molt a prop dels peus de l’escultura.
En total fa 71 metres d’alçada i representa un Buda Maitreya. Mostra les mans recolzades sobre les cames i representa mirar cap al riu. Les seves espatlles fan uns 28 mestres d’amplada i el peu petit del seu peu té les dimensions suficients perquè una persona s’hi pugui asseure a sobre. El seu cap mesura 15 metres i les seves orelles 7. El seus peus fan 11 metres i 5,5 metres més d’amplada.
Va ser construït al segle VII. La construcció va començar l’any 713 i va estar dirigida per un monge anomenat Haitong. Aquest monge esperava que el Buda calmés les aigües turbulentes que destrossaven els vaixells que navegaven per el riu. L’estàtua es va acabar de construir 90 anys després. Avui en dia és molt visitada per turistes i peregrins.
El recinte on està l’estàtua també hi ha nombrosos monestirs, fonts, jardins i pagodes, alguns fets malbé durant la Revolució Cultural, però que avui en dia s’han reconstruït.
L’any 1996, la Unesco va declara el Buda de Leshan Patrimoni de la Humanitat juntament amb el paisatge que rodeja la gran escultura.

Xīn nián kuài lè. Bon Any Nou Xinès

2009-01-25T01:22:00.000-08:00

L’any nou xinès, més conegut com la Festa de la Primavera, és una de les festes més importants del calendari xinès, i també es celebra a altres països asiàtics.Les celebracions comencen el primer dia del mes lunar (zheng yue) i acaben el dia 15, quan es celebra el festival dels fanalets (yuanxiaojie).Durant aquest període es produeix ala major migració humana del planeta: milions de persones viatgen als seus llocs d’origen per celebrar les festes amb les seves famílies. El passat 7 de febrer del 2008 va començar l’any 4706 segons el calendari xinès.

La Dansa del Drac: les festes d’Any Nou a Xina sempre es celebren amb la figura del drac, el qual es diu que posseeix el poder i el domini, regint les pluges que porten bona fortuna per els cultius agrícoles.

Bon Any Nou!!!

Els colors segons els xinesos

2009-01-18T03:04:00.000-08:00

Durant milers d’anys en la història de Xina, els xinesos sempre han fet servir colors brillants. Avui en dia, el vermell és un color molt popular a la Xina.
“Yan Se” significa color en l’idioma xinès oficial. A l’antiga Xina “Yan Se” significava color facial.
En el sistema tradicional, els colors negre, vermell, blau verdós, blanc i groc són considerats els colors estàndards. Va ser Confuccio (551-479 a.C) que va definir aquests colors.

- Blanc: representa moltes coses. Per una banda correspon a l’or i representa la naturalesa d’allò pur, brillant i ple.
- Vermell: simbolitza bona fortuna i alegria per els xinesos.
- Groc: és el color central. Representa el color de la terra.
- Blau verdós: simbolitza la primavera.
- Negre i blanc: representen la mort, la mala sort, els enterraments...

A l’antiga Xina els punts cardinals eren representats per els colors blau, vermell, blanc i negre, de manera que es deixava el color groc per el centre (per tant, el groc va ser tradicionalment el color de l’imperi xinès).

El palau d'estiu

2009-01-14T06:50:00.000-08:00

El Palau d’Estiu és un jardí situat a uns 12 km del centre de Pekin, en el districte de Haidian. Ocupa una superfície d’aproximadament 300 hectàrees i és molt proper al llac Kunming. De fet tres quartes parts estan ocupades per l’aigua.
Va ser construït l’any 1750 per l’emperador Qianlong, però degut a la Segona Guerra de l’Opi (1860), el Palau va quedar pràcticament destruït. Més endavant va ser reconstruït per l’emperadriu Cixi, la qual va utilitzar el Palau com a residència temporal i li va donar el nom de Yi He Yuan (Palau d’Estiu).
Una de les obres destacades és el Gran Corredor de més de 750 metres de llarg. L’emperadriu va ordenar construir aquest corredor per no haver-se de preocupar per les inclemències meteorològiques. El sostre d’aquest corredor està decorat amb més de 14.000 pintures amb escenes sobre la història de Xina. A la meitat d’aquest corredor es troba la pagoda del Buda Fragant.

A la sala Yulan del Palau d’Estiu hi va haver tancat durant més de 10 anys l’emperador Guangxu, nét de Cixi, després de protagonitzar un intent de reforma l’any 1898.
També destaca el vaixell de marbre, que originalment estava construït amb marbre i cristall, però actualment gran part de la nau és de fusta. És el lloc on Cixi celebrava les seves festes.

També cal destacar el Pont dels Disset Arcs, situat molt a prop de la illa de Nanhu, en el llac Kunming. Té una extensió de 150 metres i fa una amplada de 8 metres. Està decorat amb 540 lleons i és una replica del Pont Marco Polo situat a uns 15 km de Pekin.
Al desembre de 1998, la Unesco va declarar el Palau d’Estiu com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

L'acrobàcia xinesa

2009-01-10T03:40:00.000-08:00

Xina té moltes companyies acrobàtiques ja que cada província i ciutat té la seva pròpia companyia i seleccionen als nens per ser entrenats des de una edat ja molt jove.
L’acrobàcia xinesa es diu que va començar cap els anys 475 -221 a.C.
Des de 1987, Wuqiao ha portat a terme el fesival internacional d’acrobàcia de Wuqiao, un festival per la fraternitat acrobàtica internacional.
L’acrobàcia es va refinar durant la dinastia Han, moment en el qual es feien malabars, es caminava sobre una corda aguantant l’equilibri...
És un art amb una història mil·lenària. En els temps de Primaveres i Tardors ja existien representacions d’aquest tipus. Durant la dinastia Han, l’acrobàcia, coneguda com “Cent Jocs” es va anar consolidant.
Els acròbates de Xina són mundialment reputats per la seva agilitat i destresa. Entre els números més populars hi ha l’equilibrisme amb cadires o amb bicicleta, les demostracions de Kung-fu, els jocs d’escala, malabarismes, màgia...
Utilitzen disfresses, accessoris i il·luminació que representen l’optimisme i la valentia del poble xinès.
En els últims 40 anys, molts grups d’acròbates han visitat més de cent països i regions de tot el món.
El grup probablement més famós és el Circ Nacional Xinès.

Festival de gel i de neu de la ciutat de Harbin

2009-01-04T04:03:00.001-08:00

La ciutat de Harbin, al nord de Xina a la província de Heilojiang, és coneguda per el festival de gel i de neu que es celebra anualment. Els freds hiverns de més de 6 mesos, arriben als 40 graus sota zero.
Aquesta tradició de construir escultures de gel es remunta a temps imperials, des de la Dinastia Manchu, tot i que el primer festival oficial es va organitzar l’any 1963.
Com cada any aquest festival atrau a més d’un milió de persones de tot el món. Es construeixen figures impressionants: edificis, cases i fins i tot ciutats senceres, tot fet de gel.
Els equips venen de tot arreu: Rússia, Japó, Canada, França, Sud-àfrica...
L’any 2003 es va construir un fragment la de Gran Muralla que il·luminada de nit donava un resultat impressionant.

Juntament amb aquest festival també es celebra el Festival de la Neu, on també es modelen figures que poden arribar a fer 30 metres d’altura.

A punt d'acabar l'any

2008-12-31T09:13:00.000-08:00

Us desitjo que passeu un bon Cap d'Any i tingueu una bona entrada a l'any 2.009!!!

Con el corazón en China: nou bloc d’informació sobre orfenats

2008-12-28T09:07:00.000-08:00

Avui jo i la Marta del Rincón de Bao Bei obrim un nou bloc, destinat principalment a totes aquelles famílies que esteu en tràmits d’adopció a la Xina o bé ja heu adoptat.
El tema principal del bloc són els orfenats: informació, històries personals, fotos, ubicació, dades i si és possible també alguna estadística.
L’idea de fer aquest bloc se’ns va acudir quan un dia tot parlant vam coincidir en voler fer una entrada als nostres blocs personals sobre els orfenats de Xina, però ens vam adonar que n’hi ha moltíssims i tots i cada un d’ells són molt diferents, així que vam decidir crear aquest bloc per donar informació d’aquest tema de manera més extensa.
Esperem que us agradi i que hi participeu!!!

http://conelcorazonenchina.blogspot.com/

Els paisatges de Jiuzhaigou, Sichuan

2008-12-23T04:31:00.000-08:00

Jiuzhaigou es troba a uns 450 km al nord de la província de Sichuan, més concretament al districte de Nanping. El seu nom es remunta als nou pobles tibetans que originalment habitaven en aquesta regió. Ocupa una superfície de 620 km quadrats.
Té sis llocs principals d’interès:

- Changhai

- Jianyan

- Ruorilang

- Shuzheng

- Zharu

- Haihai

Es paisatge experimenta un gran canvi amb els canvis d’estació.
El nom xinès de Jiuhaigou té el seu origen als nou pobles tibetans que habitaven en aquesta zona i que s’escampen al llard de 60 km a la zona muntanyosa.
Aquesta zona té llacs, fonts, platges, cascades... en un mateix conjunt.
Hi ha un tipus de llacs anomenats “llacs de cinc colors” ja que les seves aigües presenten diferents colors: verd clar, blau, gris, groc i blau rosat. Aquests colors es produeixen degut als raigs del sol a l’aigua i la gran quantitat de minerals, fulles i algues de diferents colors que existeixen en els llacs.
Una de les cascades més impressionants és la Nuorilang, de més de 100 metres d’amplada i 30 metres d’alt.

L’any 1992 aquesta zona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nadal i Any Nou a Xina

2008-12-21T04:31:00.000-08:00

El Nadal: avui en dia, els Nadals de Xina són poc diferents als de qualsevol país d’Occident. Una de les deferències és que a Xina no es celebra la missa del gall.
Moltes famílies també munten l’arbre de Nadal a casa, i els més petits de la casa posen el mitjó per a que en Shengdan Laoren (l’home vell del Nadal com l’anomenen ells) els hi porti els regals. Més tard s’homeneja als avantpassats i es reben els regals.
Els carrers es guarneixen amb llums i flors de Pasqua, i gairebé a cada cantonada es pot trobar el Pare Noel.
La gent més jove sol anar a dinar fora el dia de Nadal, i com és costum estrangera, molts ho celebren menjant pizza.
En aquests dies les grans superfícies són les encarregades de donar al tret de sortida a uns dies en que la gent consumeix molt.

Any Nou: l’any nou xinès, més conegut com la Festa de la Primavera, és una de les festes més importants del calendari xinès, i també es celebra a altres països asiàtics.
Les celebracions comencen el primer dia del mes lunar (zheng yue) i acaben el dia 15, quan es celebra el festival dels fanalets (yuanxiaojie).

Durant aquest període es produeix ala major migració humana del planeta: milions de persones viatgen als seus llocs d’origen per celebrar les festes amb les seves famílies. El passat 7 de febrer del 2008 va començar l’any 4706 segons el calendari xinès.
Aquest any l’any nou 2009 xinès es celebra el 26 de gener.
La Dansa del Drac: les festes d’Any Nou a Xina sempre es celebren amb la figura del drac, el qual es diu que posseeix el poder i el domini, regint les pluges que porten bona fortuna per els cultius agrícoles.

Tangguazhan: el 23 de desembre del calendari lunar es celebra la festa “Tangguazhan”. El Tanggua és un tipus de caramel amb forma de meló. Aquest dia la gent unta aquest tipus de sucre a les boques dels Déus de la cuina, que són imatges de paper, en senyal de la vida dolça.

El meu primer desig!!!!

2008-12-18T09:00:00.000-08:00

Avui m'ha arribat el meu primer desig... un desig i unes teles molt especials que m'han fet arribar l'Isabel, en Manolo i la Leire Xin. Tot i que jo no estic confeccionant cap cobrellit, m'ha fet especial il·lusió, moltaa! El desig és preciós i les teles maquíssimes!!!
L'he obert aquest migdia quan he arribat de l'institut, quan me l'he trobat a sobre la taula del menjador de casa.
He sortit a les 15:15 de l'institut i a les 15:45 ja havia d'estar a l'academia d'anglès. He hagut de correr a dinar i tornar a marxar ja que avui anava tard i tenia poc temps, però el primer que he fet ha estat obrir el sobre, no ho he pogut evitar!!

Moltes gràcies família!!!

Una nova diversió a les ciutats de Xina

2008-12-15T09:07:00.000-08:00

Una de les ultimes novetats, tot i que ja fa temps que es deixen veure per Xina, són aquestes boles gegants que es poden trobar en diferents llacs repartits per diverses ciutats xineses.
Tot i que alguns diuen que són originàries d’Europa, a Xina ja està sent tot un fenomen, per els més petits i els més grans.
Semblen divertides oi??

Les "brochetas" de Donghuamen: Beijing

2008-12-11T09:14:00.000-08:00

Diumenge passat quan van emetre la final de Pekin Express van fer una proba que consistia en trobar "brochetas" per un dels carrers de Beijing.
Em va sorprendre aixi que n'he buscat alguns articles:

En el mercat de Donghuamen, a Beijing, hi ha “brochetas” per tot arreu. A les 6 de la tarda en punt en tanca un bloc sencer de l’avinguda on esta el mercat i tot s’omple de carrets de “borchetas” dirigits per cuiners que animen a tothom que passa a provar-les. Les olors que es desprenen són tant variades com els productes que ofereixen.
Com a curiositat la més cara és la d’escorpins, on a cada brocheta n’hi van dos que fan 10 centímetres. Les que es mengen més són les de escarabats i les de pollastre ja que és carn més suau i evidentment els preus també són més baixos.
Fora del mercat també es poden trobar “brochetas” menys exòtiques exhibides als aparadors de les botigues.
N’hi ha de molts tipus diferents entre les quals es troben les de cavallets i estrelles de mar, cucs de seda fregits, escarabats, d’ocells, anguiles, visceres, cors i fetges de diversos animals...

Els guerrers de Xi'an

2008-12-10T08:37:00.000-08:00

A la primavera de 1974, una pagesos de Lintong estaven foradant a prop de la muntanya Li, prop de l’antiga ciutat de Xi’an, a la província de Shaanxi, quan casualment van trobar fragments de una estàtua. Aquesta estàtua era la primera dels 7.000 guerrers de Xi’an.
En aquesta zona ja s’hi havia trobat restes d’alguna estàtua, però no se li havia donat importància fins que la noticia del descobriment va arribar a un arqueòleg que va iniciar la excavació.
Aquest descobriment només va ser l’inici d’altres descobriments. Al maig de 1976 es va descobrir a uns 20 metres al nord de la primera fosa una segona fosa més petita molt ben organitzada.
Al desembre de 1980 es va fer un nou descobriment: a l’interior d’una fosa es van trobar dos carros de bronze de dues rodes.
Les figures, d’una altura de entre 1,80 metres i 2 metres, formaven part d’un exèrcit en perfecta formació, amb cavalls, de 2 metres de longitud per 1,70 metres, i gairebé 100 carros de fusta.

Cada una de les figures té trets i característics diferents: bigotis, pentinats, joves, vells, trets de ètnies diferents... Els caps i les mans es modelaven a part i després se’ls hi afegia al cos.
Abans les estàtues estaven pintades, però degut a la erosió del temps i de l’aigua subterrània, han perdut gran part del seu color.
Enterrant aquestes estàtues es creia que l’Emperador seguiria tenint les tropes sota el seu poder.
Aquest descobriment forma part actualment del Museu de l’Exercit de Terracota del Primer Emperador Qin.

Focs artificials inventats a la Xina

2008-12-05T10:47:00.000-08:00

Els focs artificials es van iniciar a Xina fa 2.000 anys.
La llegenda més coneguda diu que els focs artificials es van originar per accident quan un cuiner xinès que treballava en una cuina a l’aire lliure va barrejar carbó, àcid sulfúric i nitro (productes coneguts a la cuina d’aquella època). Aquesta barreja es va cremar i quan va ser comprimida en un tub de bambú va explotar.
Altres associen a Li Tian, que vivia prop de la ciutat de Liu Yang, a la província de Hunan, la invenció dels focs artificials fa 1000 anys.
Els xinesos celebren la invenció dels focs el dia 8 d’abril, oferint sacrificis a Li Tian.
Als focs artificials, tan ara com abans, estan atribuïts al poder d’evitar els esperits malignes i els fantasmes. Abans la utilització de la pirotècnia estava limitada a les cerimònies religioses.
Al segle XI amb la dinastia Song es comença a popularitzar.
Avui en dia són utilitzats per celebrar naixements, morts i aniversaris.
El Nou Any xinès és una celebració molt popular que es celebra amb focs artificials, així espanta els mals esperits.

El Gobi: desert més proper de Xina

2008-12-03T06:20:00.001-08:00

El desert del Gobi té més de 1.300.000 km quadrats i ocupa el 30% de Inner Mongòlia, al nord oest de la Xina. És un dels deserts més grans del món i està ubicat entre Xina i Mongòlia. Es troba rodejat per les muntanyes de Altai, el Tibet i per el nord de Xina.
Tot i que sembli mentida, només un 3% del total és sorra.
És la zona protegida més gran d’Asia i l’any 1991 va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Té enormes extensions d’herba i una fascinant fauna: camells, cavalls salvatges...
S’han trobat molts jaciments d’ossos de dinosaures, i de fet, a Mongòlia existeix un museu dedicat als dinosaures. També es poden visitar jaciments arqueològics al mig del desert.
Un viatge al Gobi, si el visitant ve l’occident, acostuma a començar a la ciutat de Ulan Bator, la capital de Mongòlia que està comunicada amb les principals ciutats de Mongòlia per autopista i per el tren Transiberià i el sistema de ferrocarrils xinesos.
En xinès, el desert del Gobi s’anomena Shao Mo (sorra del desert) i Han Hai (gran mar).
El clima del desert és extremat i combina canvis molt ràpids de temperatura al llarg de l’any i fins i tot durant 24 hores.

La ciutat de Dunhuang i les coves de Mogao

2008-12-01T11:03:00.000-08:00

Dunhuang es troba a la frontera entre les províncies de Gansu, Qinghai i Xinjiang, en el nord oest de la Xina. Fa molt temps aquesta ciutat va ser anomenada Sha Zhou, que significa oasis bonic.

Les coves de Mogao són un conjunt de 492 temples situats prop d’aquesta ciutat. També se les coneix amb el nom de les coves dels Mil Budes o les coves de Dunhuang.
Estan situades a la muntanya Mingsha, a 25 km al sud est dels districte de Dunhuang.
Segons la llegenda, l’any 366 a. C. un monge budista, Lo Tsun, va tenir una visió de milers de Budes i va convèncer a un peregrí de la Ruta de la Seda per a que fundes el primer dels temples.

Des del segle IV fins al segle XIV, els monjos budistes de Dunhuang van col·leccionar escriptures portades de l’oest. Molts peregrins van passar per la zona pintant murals a l’interior de les coves. Aquests murals cobreixen una superfície de 42.000 metres quadrats i contenen mes de 2500 escultures pintades.

Al segle XIV les coves van ser abandonades.
A principis del segle XX, un xinès taoista, Wang Yuanlu es va nombrar a si mateix guardià d’alguns dels temples i va descobrir una important quantitat de manuscrits.
Wang es va embarcar en el projecte de reconstruir alguns del temples, i per això va sol·licitar donacions de la ciutats properes i en alguns exploradors interessats en els manuscrits.

Suzhou, la ciutats dels jardins i els canals

2008-11-28T08:09:00.000-08:00

Suzhou és una de les ciutats més famoses de la Xina. Està situada a la part baixa del riu Yangzi, a la província de Jiangsu. És la ciutat que conserva més jardins, la majoria d’ells pertanyien a cases particulars.
Forma part de l’àrea metropolitana del Delta del Iang-Tsé, que inclou centres urbans com Xangai, Nanjing i Hangzhou.
A causa dels seus interessants ponts de pedra, de les pagodes i dels jardins ha esdevingut una important destinació turística; precisament, els Jardins Clàssics de Suzhou han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO els anys 1997 i 2000
La història dels jardins de Suzhou data de més de 2.500 anys i té uns 180 jardins d’estil clàssic
Quan es va acabar la construcció del Gran Canal, Suzhou es va convertir en la ciutat més estratègicament situada dins de les rutes comercials. Durant el transcurs de la història de Xina, la ciutat ha estat una metròpolis industrial i comercial de gran importància a la zona del sud-est de la costa xinesa.
Marco Polo va posar aquest nom a la ciutat degut a que el centre històric s’articula entorn a una sèrie de canals emmarcats per un canal principal.

Tot i la gran quantitat de jardins clàssics, la major part d’ells van sofrir greus deterioraments per el pas del temps i la falta de manteniment.
Destaca especialment el jardí Zhuozheng, construït aproximadament al 1513.
Molts poetes i pintors van participar en el disseny dels jardins i la seva capacitat imaginativa va contribuir a l’art de la jardineria.

Videos: 3ª part

2008-11-28T07:57:00.000-08:00

Emma Yi Gotcha Day: adopció d’una nena de 4 anys de Guangzhou, l’Emma Yi, el 21 de juliol del 2008.

Forever Family: vídeo d’una família adoptant a la Xina. Adopten a dues nenes, la Raina i la Paden.

Gotcha Day of Caroline: vídeo del “gotcha day” d’una família americana que adopta a una nena.

One Year Gotcha: vídeo per celebrar el primer any des del “gotcha day”.

Els estels xinesos

2008-11-25T08:35:00.000-08:00

Els estels van ser inventats per els xinesos fa aproximadament uns 2.000 anys.
La primera noticia que es té d’ells es remunta al període de les Primaveres i Tardors (722-481 a.C.) quan es construïen per ser utilitzats per espiar als enemics.
Les aplicacions dels estels s’ha anat canviant vàries vegades al llarg de la història. Primer va ser utilitzada amb una finalitat militar. Amb la innovació del paper, la seva matèria prima va canviar de la seda al paper.
Va arribar a ser popular entre civils amb una varietat més rica de formes i va arribar en el seu punt màxim.

Durant la dinastia Ming, Qing i Tang, els estels van passar a ser un passatemps, tan per el poble com per la Cort, i així continuen a la temporada alta de l’estel xinès actualment.
Van experimentar un desenvolupament molt gran de mida, disseny, decoració i habilitats de vol. En aquella època estaven fets per un mateix i era enviat als parents i amics com a regal.
Els estels més primitius sembla que tenien una forma simple i rectangular. Amb el temps s’han anat construint formes d’aus, papallones, granotes, dracs (el mes popular de tots)...
Es feien volar sobretot en les celebracions d’any nou per sol·licitar als déus bona fortuna per l’any que estava a punt d’entrar.
S’han utilitzat per diferents finalitats al llarg del temps:
- Per comunicar-se amb els esperits i deus (Tailàndia i altres cultures)
- Per ajudar a la pesca (illes de “Solomon”)
- Per anunciar el naixement d’un nen (Corea)
- Com a estels que feien soroll durant les batalles (Xina)
- Per portar una persona per l’aire (Xina i Japó)
- Estels lluitadors: estels que lluiten amb altres estels (India i Japó)

Article: les adopcions decreixen

2008-11-20T08:43:00.000-08:00

"Contrariamente a lo que muchos creen, las largas esperas NO se deben a un problema de inoperancia de la burocracia. La razón principal es lo que los economistas llamarían un desajuste entre oferta y demanda. La mayoría de los adoptantes buscan un niño pequeño y sano, pero la mayor parte de los niños declarados adoptables no tienen este perfil: o tienen ya cierta edad, o tienen alguna discapacidad o enfermedad o pertenecen a un grupo de hermanos que no deben ser separados.
El 78% de las adopciones realizadas en 2007 se concentraban en solo 4 países: China, Rusia y, a bastante distancia, Etiopía y Ucrania.

- China, el país de origen del que más menores han llegado tradicionalmente, ha advertido claramente que los ofrecimientos para adoptar que recibe multiplican la cantidad de pequeños que puede asignar anualmente. El desarrollo económico de grandes áreas del país no sólo ha disminuido el número de abandonos y la extensión de la planificación familiar, sino que posibilita el fomento de la adopción nacional. La necesidad de buscar familias en el extranjero a sus bebés disminuye y los expedientes se acumulan.

- Ucrania, otro país que ocupaba los primeros puestos del "ranking", ha advertido claramente que no necesita ni un solo ofrecimiento para niños sanos de 0 a 3 años.

- Etiopía, ha anunciado que endurecerá los controles y los requisitos para los adoptantes. Como ya hiciera en su día China, ha anunciado que dará prioridad a las parejas sobre las familias monoparentales, lo que se teme que en la práctica acabe con el sueño de muchas mujeres solteras de adoptar un niño etíope.

- Por su parte, Rusia ha puesto en marcha una polémica política que incentiva con cerca de 3.000 euros la adopción nacional, lo que ha hecho que disminuya el número de menores que pueden ser adoptados por extranjeros.
Se esperaba que Vietnam pudieran absorber los expedientes que con la disminución de las adopciones en otros países siguen a la espera de asignación, pero no parece que vaya a ser así. La adopción en Vietnam deberá llevarse con la máxima cautela, ya que existen indicios muy serios de corrupción del sistema. Varios miles de solicitudes de otros países llevan meses y meses esperando una asignación por lo que, al menos para el perfil de 0 a 3 años, se espera que las asignaciones lleguen con cuentagotas.
Las cifras de la adopción internacional de este año serán más bajas que el anterior. Se calcula que estarán por debajo de las 3.500. Mientras, el número de familias adoptantes esperando asignación supera ya las 15.000."

Huaxi, el poble més ric de Xina

2008-11-19T10:13:00.000-08:00

El poble de Huaxi, a la província de Jiangsu, és oficialment el més ric de Xina des de l’any 2000. Es troba a la part oriental de la ciutat de Jiangyin i a la part occidental de Huashi.
Té una superfície de 0.69 quilòmetres quadrats i té 1.500 habitants.
Aquest petit poble va ser fundat l’any 1961, està situat a poc més de 100 quilòmetres de Shanghai i cada any rep a dos milions de visitants xinesos, que acudeixen a Huaxi per conèixer de primer mà el poble més ric de Xina.
L’èxit del poble es remunta cap als anys 79 quan Wu Rembao, el Secretari del Partit del Poble, va aprofitar l’obertura econòmica del gegant asiàtic per fundar amb tots els seus veïns un holding d’empreses de les quals tots ells són els únics accionistes, fet que els hi ha aportat molts milions de beneficis.
Tant és l’interès d’aquest poble per donar-se a conèixer que ha començat a construir un edifici de 328 metres d’alçada al centre de Huaxi.
El desenvolupament d’aquest poble sembla imparable i en aquests anys ha anat absorbint als pobles del seu voltant.

El centre del poble, que és on viuen els hereus dels fundadors de l’empresa i, per lo tant, uns 15.000 adinerats accionistes, tenen un llac artificial i un parc turístic on hi ha unes repliques dels monuments famosos com la Gran Muralla artificial, que corona la muntanya de Huaxi.
Abans de 1957 el poble era tan pobre que les dones no volien casar-se amb els habitants de Huanxi, segons comenta Wu Hao.

El Temple del Cel

2008-11-16T10:32:00.000-08:00

El Temple del Cel era un lloc on els emperadors de les dinasties Ming i Ping oferien sacrificis al Cel i oraven per el camp.
Es tracta d’un lloc d’oració en el qual l’emperador i els seus assistents realitzaven diferents cerimònies religioses.
Va ser construït l’any 1420 i ocupa una superfície de 273 hectàrees, tres vegades la del Palau Imperial.
Es van tardar 14 anys per acabar el temple i va ser ampliat més endavant per els emperadors Qianlong i Jiaqing de Qing.
Disposa de una muralla interior i una altra d’exterior.
Les obres principals es troben a dins del recinte interior.
Només d’entrar, el primer que sorprèn és que l’esperit Olímpic ha arribat fins allà.
Esta situat en el parc Tiantan Gongtuan, al sud de la ciutat de Pekin.
Es tracta d’un edifici circular de un diàmetre de 30 metres i una altura de 38 metres.
Construït sobre tres terrasses circulars de marbre blanc, l’edifici s’aguanta sobre 28 pilars de fusta i murs.
El saló té una triple teulada construïda amb teules de color blau, el color del cel. I al capdamunt de tot hi ha una bola daurada.
La zona nord és de forma rodona i la zona sud de forma quadrada: simbolitzen el Cel i la Terra segons antigues concepcions.

Les principals obres del Temple del Cel són:
- El temple de les rogatives
- L’altar de la Terrassa

Una vegada a dins, el Temple del Cel te 3 recintes:
- Altar Circular: es tracta d’un enorme mur quadrat sobre el qual hi ha una gran terrassa rodona. Les formen es deuen a que els xinesos pensaven que la terra era quadrada i que el cel era rodó.
- Boveda Imperial del Cel
- Saló de la Oració per les bones collites: apareix en moltes pel·lícules. És un dels edificis més representatius de Beijing i dels més coneguts de Xina. En aquest lloc l’emperador demanava al cel que les collites fossin bones i bona sort per el seu imperi. Fins i tot es realitzaven sacrificis en el seu interior.

Jocs tradicionals de la Xina

2008-11-14T12:13:00.000-08:00

Tangram (qi qiao ban): És un joc molt antic xinès que consisteix en formar siluetes de figures amb la totalitat d’una sèrie de peces donades. Les 7 peces s’anomenen Tans i juntes formen un quadrat (5 triangles de diferent mida, 1 quadrat i 1 paral·lelogram romboide). Chi Chiao Pan significa joc dels set elements.

Weiqi: Fa més de 2.600 anys, durant l’època de la primavera i tardor, a la Xina ja existia la gran afició por el Weiqi, de fer, durant l’època clàssica era considerat una de les belles arts, juntament amb la literatura, la pintura i la música. La pràctica d’aquest joc ajuda a enfortit l’intel·lecte i desenvolupar la lògica.

Mahjong: Aquest joc té com a objectiu eliminar totes les peces del taulell. El joc original és jugat amb 136, 144, 152 o més blocs grossos d’os i bambú, generalment per quatre persones.

Xiangqi: Aquest joc es juga sobre un taulell rectangular de 9x10. A diferència de l’occidental, les peces es col·loquen sobre les interseccions i no a sobre les caselles.

Provincia d'Anhui

2008-11-10T11:12:00.000-08:00

La seva capital és Hefei, altres ciutats importants són Huangshan, Bengbu, Anqing i Wuhu.
Està situada a la zona centre oriental de Xina i és travessada per els rius Huai i Yangzi.
Ocupa una superfície de 129.000 km quadrats i té una població de 61 milions de persones, la seva majoria de l’ètnia Han.
També és anomenada Wan.
Fa frontera amb les províncies de Jiangsu, Shandong, Henan, Hubei, Jiangxi i Zhejiang.
La zona sud de la província és muntanyosa on hi ha la serralada de Huangshan.
Es una de les regions més pobres de la Xina, la seva economia es basa en l’agricultura.
En aquesta zona hi ha diverses mines de ferro i de carbó.
La dinastia Qing va ser la que va convertir les províncies de Jiangsu i Anhui en dues províncies independents.
L’any 1946 la capital de la província es va traslladar d’Anqing fins a l’actual Hefei.
La majoria dels habitants d’Anhui parlen un dels dialectes de xinès mandarí. Els habitants d’Anhui sud oriental extrem parlen Huizhou, que actualment és considerat una varietat separada del xinès.

Hefei

Està situada a 130 km a l’oest de Nanjing.
Al sud est de la ciutat hi ha el llac Chaohu, un dels més grans de Xina. Per desgracia el llac s’ha contaminat amb nitrogen i fòsfor en els últims anys.
Durant les dinasties Ming i Qing la ciutat va rebre el nom de Luzhou. Als voltants de la ciutat s’hi va produir la batalla entre la dinastia Wei i Wu. Ara aquest lloc s’ha convertit en un famós parc públic.
Abans de la Guerra Civil Xinesa, Hefei era bàsicament una ciutat agrícola. Després de la construcció de la República Popular, la capitalitat de la província d’Anhui es va traslladar a Hefei.

Especialitats de la zona
Les especialitats són els licors de Gujinggong, de Mingguang i de Suixi; el vi de Xiaoxian, palillos de la tinta d’Anhui, les lloses de la tinta de Shexian, paper de Xuan i els raspalls de Xuan, els quadres de ferro de Wuhu...
També el te verd, negre, raïm i peres.

Costums de la zona
L’òpera del tambor de Huangmei i la flor de Fengyang.

Llocs d’interès per visitar:
- Pont Buxian de la muntanya Huangshan

- Carrer del terra de pedra del poble antic Hong del districte Yi

- Poble de Xidi

- Poble de Hong

- Torre antiga del sud d’Anhui

- Grup d'arcs de pedra Tangyue del districte She

- El parc de Xiaoyao Jin
- El Temple de Lord Bao

Provincia de Hunan

2008-11-09T02:29:00.000-08:00

La seva capital és Changsha. Altres ciutats importants són Xiangtan, Zhuzhou, Hengyang, Liuyang i Shaoyang.
La província limita al nord amb Hubei, a l’est amb Jiangxi, al sud amb Guangdong, al sud oest amb Guangxi, a l’oest amb Guizhou i al nord est amb Chongqing.
Té una extensió de 210.000 km quadrats i una població de més de 70 milions de persones.
Hunan és la província on va néixer Mao Zedong, per la qual cosa va donar suport a la Revolució Cultural entre el 1966 i 1976.
La majoria dels seus habitants són de l’ètnia Han (gairebé un 90% de la població) i conviuen a Hunan amb unes altres 40 ètnies, entre les que destaquen els Miao i els Tujia.
El centre de la província està format per terrenys muntanyosos i depressions. Les muntanyes ocupen un 51,2% de la superfície de la província.
Hunan és coneguda per els misteriosos ous de pedra que van ser descoberts amb una espasa de coure en una construcció de Bandung i Zhanlong. L’origen d’aquestes pedres és desconegut.
La gastronomia de Hunan és coneguda per ser aromàtica i picant per l’ús de l’all picant que té conegudes propietats medicinals.

Changsha
La ciutat va ser fundada com Qingyang al segle III a.C.
Posteriorment, sota el nom de Tanchow va ser la capital de l’estat de Chou, i finalment amb el nom de Changsha es va convertir en un important nucli comercial i cultural durant la dinastia Song (960-1279).
La ciutat va ser nombrada capital de la província de Hunan l’any 1664 i es va obrir al comerç exterior l’any 1904.
A Changsha s’hi troba la Universitat de Hunan i el Museu Changsha, que guarda objectes famosos d’una tomba de la dinastia occidental Han.

Especialitats de la zona
Un dels plats típics és el guisat Wei. Aquest plat es prepara conjuntament amb una salsa espessa de mandarina seca, all i pebrot verd o vermell. També va acompanyat amb una guarnició d’arròs.
Algunes tradicions famoses és el Xiangxiu (bordat de Hunan), el sistema del te, la taronja i la mandarina, els focs artificials i petards de Liuyang.

Costums de la zona
Un dels costums és la Festa de les Regates el dies 5, 6 i 7 de maig del calendari agrícola de Xina. Es un festival internacional de barques amb forma de drac que es realitza en el llac Nanhu i en el riu Miluo. Amb aquesta tradició es vol recordar la mort del poeta Qu Yuan que es va suïcidar al riu davant la invasió de la dinastia Qin. Es veu vi i el pengen fulles de “Artemisa”.

Llocs d’interès per visitar
- Zona de Wulingyuan (Changsha)

- Tombes de Mawangdui (Changsha)
- Pavelló Tianxin

- Muntanya de Yuelu
- Torre de Yueyang

- Ciutat de Fenghuang: lloc de naixement de Mao Zedong

- Paisatge rural de la comarca Taoyuan

- Muntanya Hengshan: una de les 5 muntanyes sagrades de Xina

- Ciutat de Zhangjiajie

Avui s'estrena "Zhao"

2008-11-07T12:19:00.000-08:00

Zhao, s'estrena avui 7 de novembre a les 21 hores amb la presentació de la pel.licula, els protagonsites i la directora en los cines kinepolis de Valencia.

"En un futuro cercano, Zhao tiene 25 años. Se ha ido con su novio, Martín, a una casa en la playa. Es en esta casa donde se desarrolla su historia de amor. Ella está escribiendo un libro sobre su vida porque fue adoptada en China por una familia española.
Su infancia feliz se trunca de repente con la muerte de sus padres adoptivos. Zhao comienza a encerrarse en su propio mundo y se apunta a clases de chino. Dividida entre sus recuerdos y su historia de amor con Martín, tiene que tomar una decisión. Lo de estudiar chino no es una simple elección."

Trailer

MEME

2008-11-07T09:47:00.000-08:00

1- Quan eres una nena, a què t’agradava jugar??
A nines, tot i que haig de reconèixer que era una gran fan dels cotxes i de tan en tan també m’agradava jugar-hi.

2- Si retrocedíssim 15 anys enrere....què canviaries o què t’hauria agradat fer o tenir?
Fa 15 anys... tenia 2 anys, era molt petita i era igual de feliç que qualsevol nen en aquesta edat. Crec que no canviaria res.

3- Si tinguessis una vareta màgica com la que té la Kitty en la fotografia, què faries?
Canviar algunes coses que no m’agraden del món en general i fer passar el temps el màxim de ràpid possible en èpoques com aquestes d’exàmens.... jeje

4- Si en concedissin 3 desitjos, què demanaries?
Poder gaudir sempre de la família i els amics
Tenir sempre salut
Viatjar a Xina en un futur

5- Quin és el plat que millor et surt?
No passo moltes hores a la cuina però quan i soc m’agrada provar receptes noves amb la meva germana.

6- Quin és el plat que més et demana la teva família que els hi cuinis
No es que m’ho demanin… però quan faig alguna cosa del tipus pastisseria tots n’acaben demanant.

7- Si tinguessis un dia per tu sola, què faries?
En un dia d’hivern em quedaria a casa, em llevaria tard i al costat de la llar de foc de casa em posaria a mirar alguna peli. I en un dia d’estiu em vindria de gust sortir de casa i anar a passejar per algun lloc nou.

8- Quina és la manualitat que estàs fent en aquest moment?
Tot i que no tinc molt temps per culpa dels exàmens estic confeccionant poquet a poquet els desitjos per les coltxes dels 100 desitjos!

9- El millor regal que t’han fet ( marit, pares, germans......)
Quan era petita ens van regalar un gat a casa, em va encantar. Els gats m’encanten!

10- Què fas els diumenges?
En dies com aquests estudiar… és el que toca. Un diumenge al mes anar a dinar a casa els avis, i sinó fer algun pla amb els amics com ara anar al cine.

11- El poema que més t’ha impactat a la teva vida?
Un dels últims que he conegut és el de Motherbridge of love i un dels que també m’ha agradat molt és el que es titula: Si haguessis nascut en una altra terra”

12- A què renunciaries per amor?
Per sort, encara no he hagut de renunciar a res.

13- El teu lloc preferit per menjar?
A un restaurant que es diu Puig l’Agulla prop de on visc, és un lloc preciós i de petita m’encantava anar-hi. A més fan uns plats boníssims!

14- Lloc preferit per relaxar-te?
El sofà de casa sens dubte!!

15- Películes que més m’agraden?
Uff... en tinc masses em sembla però una de les que m’ha agradat més ha estat “Un paseo para recordar”.

16- Téns un lloc en concret on fas les manualitats? quin?
Si, acostumo a fer-les a la taula de la meva habitació, és el lloc on tinc més espai i ningú em molesta, i mentre el gat de casa dorm mirant el que faig... jeje

Passo el MEME a tots aquells que llegiu el blog i tingueu ganes de fer-lo!!!

Provincia de Jiangxi

2008-11-04T10:29:00.000-08:00

La seva capital és Nanchang. Altres ciutats importants són Ji’an, Ganzhou, Pingxiang, Jiujiang i Jingdezhen
Té una extensió de 166.900 km quadrats i una població de més de 45 milions d’habitants. Un 99% de la població és de l’ètnia Han.
També és anomenada Gan. El seu nom significa “riu de l’oest”.
Durant el segle VII en aquesta zona es va construir una part del Gran Canal de Xina, però a principis del segle XX, l’importància d’aquest canal va començar a decréixer i la província es va començar a empobrir. Actualment és una de les províncies més pobres de Xina, tot i que s’ha fet famosa en els últims anys perquè és el lloc d’origen de molts models famosos del país.
El 70% de la regió són muntanyes. Algunes d’elles són molt importants com ara Lushan, Jinggang, Sanqing i Longhu.
Limita per l’est amb Zhejiang i Fujian, per el sud amb Guangdong, per l’oest amb Hunan i per el nord amb Anhui.

Nanchang
Un dels símbols de Nanchang és el Pavelló Tengwang que es troba a la “plaça del poble”, la segona plaça més gran de la Xina.
En el nord est hi ha els llocs i al sud oest hi ha les muntanyes.
La ciutat està a 60 km al sud del riu Yangzi.
En els inicis de la dinastia Han es va constituir la ciutat de Gan, origen de la ciutat actual. La ciutat va ser renombrada com Nanchang durant la dinastia Sui, durant la dinastia Tang va rebre el nom de Hongdu i el de Longxing durant l’època dels Yuan. Finalment, als inicis de la dinastia Qing va recuperar el seu nom actual, Nanchang.

Costums de la zona
Una de les seves grans costums es el te, que n’hi ha diversos. Entre ells, els més coneguts són el Chun Mee, Gou Gu Nao i Yun Wu.

Especialitats de la zona
La ceràmica fet a Jingdezhen, quadres de porcellana feta en el handcraft de Nanchang, brots de bambú de Qianshan, te de Lushan, taronges dolces de Nanfeng i ànecs de Nanan.

Llocs d’interès per visitar:
- Coves de Guifeng i de Longgong
- Llac de Poyang i el riu Ganshui

- Temples de Longhu, Qingyuan i Donglin
- Pavellons antics de Tengwangge i Bajingtai
- Les terres natals dels personatges de Linchuan i Jiujiang
- Poble de Jingdezhen: conegut com la capital de la ceràmica.

- Llac Lulin (muntanya Lushan)
- Pagoda Suojiang (Jiujiang)

- Muralles antigues de la ciutat de Ganzhou

- Cascada de la muntanya Jinggangshan

- Pont sobre el riu Yangtze (Jiujiang)

Provincia de Guangxi

2008-11-03T09:57:00.000-08:00

La seva capital és Nanning. Té una superfície de 237.000 km quadrats i una població de 46 milions de persones.
La ètnia majoritària és la Zhuang, un 90% d’ells viuen a la regió.
Comparteix frontera amb el Vietnam.
Per el visitant, una de les coses més impressionants és la seva topografia de la “piedra caliza del Karst” que crea el paisatge impotent de muntanyes verdes dentades al costat de les aigües clares i blaves.

Es diu que les muntanyes i els rius de Guilin, la ciutat més famosa de Guangxi, són els més pintorescos del món.
Té una línia de costa meridional al llarg del golf de Tomkin.

Nanning, la capital

Yulin
Està localitzada al sud est de la província de Guangxi, prop de la frontera amb Guangdong.
Té una població aproximada de 5,9 milions. Té la major comunitat de xinesos emigrats de Xina, més de 800.000 persones.
La majoria de la població de Yulin són xinesos Han, però també hi ha xinesos zhuang, miao, hakka fins a totalitzar mes de 100.000 persones.
És una zona rica en recursos minerals.
Té paisatges espectaculars i una herència cultural molt rica.
És famosa per les seves fonts termals i té una de les torres més famoses i antigues de Xina.
Els habitants de la frontera mantenen estretes relacions amb els vietnamites.

Costums de la zona
Hi ha costums úniques a la regió: el festival de làmina de la flauta de la gent de Miao i el festival del petard de la gent de Dong.
Els Dong són descendents de la tribu dels tuoyue. Originàriament es van establir a l’actual província de Guangxi, tot i que avui en dia també hi ha grups de dong a Hunan i Guizhou.
Les primeres dades d’aquest poble dong van aparèixer durant la Dinastia Qin. L’agost del 1951, es va establir el Territori autònom a Longsheng dels dong, zhuang, miao i yao. L’establiment d’aquest i altres territoris autònoms ha afavorit la relació entre els diferents grup ètnics i ha facilitat la comprensió de les seves cultures i costums.

Especialitats de la zona
Una de les especialitats tradicionals de la zona és l’anís xinès de Guinan.
Guilin és rica en productes gastronòmics com el vi Sanhua i la salsa picant.

Llocs d’interès per visitar
- Jardí Botànic Medicinal a la falda de la muntanya Dongnan, (prop de Nanning)
- Canal del riu, de Xing'an Ling del li i muntanya de Guipingxi
- Muntanya de la Lluna: adquireix aquest nom perquè just el mig d’aquesta alta muntanya hi ha un forat enorme en forma de mitja lluna.

- Cascada Detian ( a la frontera entre la Xina i Vietnam): té una amplada de 200 metres i una caiguda de 70 metres.

- La muntanya de la Trompa d’Elefant (Guilin)

- Cova de la Flauta de Junco (Guilin)

- Muntanya Fubo (Guilin)
- Terrasses de Longji (Guilin)

- Reserva Natural de la Muntanya Daming: (Wuming. A 104 Km. de Nanking)
- Llacs Rong i Shan (Guilin)
- Platges platejades de Beihai

Provincia de Shanxi

2008-11-02T03:24:00.000-08:00

El nom abreujat és Jin, nom que li ve de l’estat Jin, que es va estendre a la zona durant el període de Primaveres i Tardors.
La seva capital és Taiyuan.
Una de les ciutats destacades és Datong.
Shanxi significa “oest de les muntanyes”, en referència a la situació de la província, a l’oest de les Muntanyes Taihang.
És important no confondre la província de Shanxi amb la província de Shaanxi.
Té una extensió de 156.000 km quadrats i una població de més de 31 milions.
Està situada a la part central de la vall del riu “Amarillo”, a l’oest de Pekin i al sud de Mongòlia Interior.
Prop del 70% de la província és muntanyosa, cosa que fa que la major part de la població visqui a les valls del centre.
El clima és continental monsònic, però degut a que el desert de Gobi està molt a prop el clima és extremadament sec.
El plat típic de la zona és el “Taiyuan tounao”, una sopa preparada a base de carn i verdures.
A Shanxi hi ha la famosa muntanya Wutai, una de les quatre muntanyes budistes més famoses de Xina.
És una regió de tradició agrícola. En el seu territori s’hi troben pobles on els rituals populars, les òperes, les danses, els dialectes, els vells edificis i la vida tradicional estan molt ben conservats.
És un dels centres més importants del desenvolupament de les cultures budista i taoista del país.

Datong
Va ser un lloc clau per frenar les invasions dels pobles bàrbars procedents del nord. Però la funció de defensa de la ciutat no va ser molt eficaç i l’any 386 un dels pobles, els Tuoba, van entrar a la ciutat i van fundar la dinastia Wei del nord. La ciutat va ser la capital d’aquesta dinastia fins l’any 495.
És una ciutat famosa per les seves coves de Yungang. Aquestes coves són conegudes per les seves estàtues budistes que daten de 1.500 anys d’antiguitat. N’hi ha de diferents mides: la més gran fa 17 metres i la més petita fa 2 centímetres. És la segona ciutat més gran de la província de Shanxi.

Costums de la zona
Els quadres d’Any Nou:
A Shanxi hi ha dos tipus de quadres d’Any Nou. Entre els seus temes hi figuren histories de operes, ocells, animals, flors i vegetals. Es poden gravar o pintar a mà, fins i tot imprimir amb color. En el Sud de Shanxi, els habitants enganxen aquests quadres a les portes o a l’interior de les cases.

Especialitats de la zona
A Datong s’alimenten en gran part de farina de blat. Entre les seves delícies locals més populars hi ha el pa de civada, la sopa de “hele”, les empanades shaomai i els quadrats de formatge i soja.

Llocs d’interès per visitar:
- Ciutat de Pingyao

- Pagoda de Fusta (Yinxiang)

- Muntanya Wutai (a 230 km de Taiyuan)
- Muntanya Heng: on hi ha el Monestir Penjant (districte de Hunyuan)

- Cascada de Hukou: la segona més gran de Xina (riu “Amarillo”, amb la frontera amb Shaanxi)

- Temples de Guanyin (Datong)
- Monestirs de Huayan i Shanshua (Datong)

- Mur dels Nou Dracs (Datong, dins la ciutat antiga)

Provincies de Xina: Què en voleu saber?

2008-10-29T11:34:00.000-07:00

M’he decidit a parlar una mica de forma més detalladament de les diferents províncies de Xina. És un país molt gran, té moltes províncies i cada una de elles té coses que la fan especial.

Per això he pensat que dedicaré una entrada a totes i cada una de les províncies de Xina, i per això també m’agradaria saber la vostra opinió i que em digueu les províncies de les que us agradaria que parlés o si voleu saber alguna cosa en concret d’una província, ciutats, pobles... de les províncies on van néixer els vostres fills/es o que simplement us interessen per la informació general de la zona o llocs per visitar.

Cuina xinesa: curiositats i costums

2008-10-29T09:20:00.000-07:00

Avui en dia, la gastronomia xinesa es troba a qualsevol part del planeta.
Una singularitat dels gastronòmics xinesos és el respecte i importància que donen al posar nom als plats. Cada plat es relaciona amb una estació de l’any, amb festes, i en alguns llocs, fins i tot amb els dies de la setmana.

Els xinesos, a l’hora de mesurar la quantitat de menjar, es guien per la varietat de plats servits a la taula, per això és comú trobar a les cartes dels restaurants, una llista amb molts plats diferents.

Curiositats culturals
Una taula popular xinesa habitualment es compon almenys dels següents plats:
- 3 o 4 entrants freds servits per separat.
- La típica tassa d’arròs.
- 4 plats calents que serveixen per acompanyar l’arròs.

Els caldos i sopes es serveixen varies vegades mentre es mengen altres aliments. No es considera de mala educació fer soroll mentre es menja la sopa, a diferència d’occident.
Habitualment la sopa és acompanyada amb fruites.

Una curiositat és que les postres no es serveixen quan acabar l’àpat sinó que sempre estan presents a la taula i es poden gaudir en qualsevol moment.

A la taula hi ha d’haver tres gots de diferent mida:
- Gran: serveix per l’aigua
- Mitja: serveix per el vi de l’arròs
- Petit: serveix per el licor.

Els coberts bàsics són la tassa, un parell de palillos, tassa per el te verd i una cullera de porcellana.

Hi ha dos elements que gairebé mai es troben en una taula xinesa:
- La llet: es considera indigna, no es beu ni tampoc es fabriquen formatges amb la llet, per això utilitzen la soja.
- El vi: a la Xina no es produeix vi, allà s’utilitza el vi d’arròs que en realitat es fabrica amb un procés semblant al de la cervesa i té una graduació alcohòlica superior al vi occidental.

Costums
Hi ha coses que no s’han de fer en una taula ja que són considerades com a falta de respecte. Una d’elles és remenar l’arròs dins de la tassa, omplir excessivament els plats, retornar una plata amb menjar provat, tirar restes de menjar als animals, escollir els trossos de menjar mentre es menja, estendre l’arròs perquè es refredi...

També existeix un protocol tradicional dels llocs que s’ocupen a la taula familiar. Per exemple, el lloc d’honor es reserva davant de la porta d’entrada així s’eviten temors de ser atacats per l’esquena. L’amfitrió ha de donar sempre l’esquena a la porta. El convidat d’honor ha de ser el primer en agafar els palillos, però la que començarà a menjar abans serà la dona de la casa. Abans del plat inicial, l’amfitrió ha d’aixecar el seu vol de vi d’arròs i beure en salut dels seus convidats, aquests hauran d’agrair la seva hospitalitat.

Les torres Diaolou

2008-10-26T11:05:00.000-07:00

Les diaolou són torres fortificades de varis pisos, construïdes normalment amb formigó armat. Es situen sobretot a Kaiping, a la província de Guangdong, i també a Enping, Atizan i Xinhui.

Des de l’any 2007 aquestes torres i els seus voltants formen part del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Kaiping sempre ha estat lloc de partida d’emigrants cap a l’estranger. Molts dels membres de la diàspora (és la dispersió de grups ètnics o religiosos que han abandonat el seu lloc de procedència originaria i que es troben repartits pel món) xinesa tenen les seves arrels aquí. Per aquest motiu les diaolou presenten una barreja d’estils arquitectònics, fusió de l’art xinès amb l’art occidental.

Les primeres diaolou es van construir durant els inicis de la dinastia Qing. Actualment se’n conserven 1.833 a la zona de Kaiping i prop de 500 a Atizan.

Es van utilitzar sobretot com a torres de protecció contra els atacs, tot i que algunes de elles es van utilitzar com a vivenda.

10.000 visites!!!

2008-10-23T09:45:00.000-07:00

Avui el blog ha tingut la visita 10.000!!

Vaig fer la primera entrada el 18 de març del 2008 i per tant encara no fa ni un any que està en marxa!!

Aixi que moltes gràcies a tots aquells que us hi passeu dia a dia, i que us interesseu per el contingut del bloc!