El parc natural de Jiuzhaigou, amb una superfície de 620 quilòmetres quadrats, s'ubica a la perfectura autònoma de les ètnies tibetana i Qiang d'Aba, de la província de Sichuan, a més de 400 quilòmetres de Chengdu, capital de la província. El nom xinès de "Jiuzhaigou" té l'origen en els nou pobles tibetans dispersats al llarg de 60 quilòmetres a la zona muntanyosa. Cap persona que hagi viatjat a Jiuzhaigou negarà l'atractiu extraordinari de la seva bellesa. Alguns diuen que es tracta d'un paradís pur, misteriós, silenciós, profund i singular.
Les seves aigues conformen el paisatge més conegut de Jiuzhaigou, i entre els xinesos hi ha el refrany popular que després de visitar a Jiuzhaigou no cal apreciar altres paisatges aqüífers del món.

Jiuzhaigou integra llacs, fonts, rierols, platges i cascades en un paisatge conjunt. Al parc hi ha 108 llacs de diferents formes, amb aigua clara i transparent. Entre aquests, el més gran té 7 quilòmetres de llarg i està localitzat a 3.000 metres d'alçada sobre el nivell del mar. El llac, descobert en la dècada dels anys 70, s'envolta de muntanyes nevades. Quan fa bon temps, es poden veure a l'aigua les imatges reflectides del cel blau, les muntanyes blanques i fins a les fulles vermelles que cauen dels aurons.

A més, hi ha un tipus de llacs a Jiuzhaigou anomenats "llacs de cinc colors", on les aigues presenten múltiples colors: verd clar, blau, gris, groc i blau rosat entre altres. Aquests colors es produeixen a causa de la refracció dels raigs del sol en l'aigua i els dipòsits de mineral, fulles i algues de diferents colors existents en el llit del llac.

Jiuzhaigou també compta amb molts rierols atractius i cascades meravelloses. La cascada Nuorilang, de més de 100 metres d'ample i 30 metres d'alt, presenta un paisatge fabulós. Les aigües surten de les esquerdes dels salzes que creixen a la part alta del precipici.

A part de les aigües, Jiuzhaigou abasta 20.000 hectàrees de boscos a una alçada d'entre 2.000 i 4.000 metres, on viuen molts animals rars, com l'ós de panda, el mico daurat i el cigne.
Tanta meravella va permetre a Jiuzhaigou obtenir el títol de Patrimoni Natural Mundial, concedit per la UNESCO el 14 del desembre de 1992.

2 comentaris:
sens dubte, és un lloc preciós!!
sílvia
Que bonicc,
quan de temps sense visitar el teu blog, tan cuidat i polit com sempre, enhorabona.
petonss
Publica un comentari